“La il·lusió mou muntanyes”

Les aspi­ra­ci­ons són màximes, no hi tenim res a per­dre. Sabem que tenim un encre­ua­ment molt difícil perquè el Porto és un dels millors equips que hi ha actu­al­ment en l'hoquei, però un cop hi som... Ens hem gua­nyat el passi fins aquí; per què no podem gua­nyar alguna cosa més?

Els vete­ra­nos ho tenim pres­sent, i a més a més la pri­mera de Bas­sano la teníem com qui diu a la fur­go­neta i ens la van treure perquè la vam per­dre al final de tot. Anàvem gua­nyant, ens van empa­tar i després a la pròrroga o als penals, ara no ho recordo, vam per­dre. El que passa és que aquest any tenim un equip molt més jove i per a nosal­tres és un han­di­cap. Per par­tits així, els ner­vis i el saber estar és impor­tant i inten­ta­rem, com en la copa, fer dos bons par­tits. Pri­mer de tot, un amb el Porto, i inten­tar pas­sar a la final, i després veu­rem com va. Els vete­rans ho tenim pres­sent perquè per petits detalls aquests par­tits se't poden esca­par.

Sí, d'aques­tes opor­tu­ni­tats a vega­des et diuen que n'hi ha una o n'hi ha molt poques. Per sort, en tor­nem a tenir una altra i els que ja comen­cem a ser una mica més gran­dets els diem als joves que “nosal­tres ja no en podem dei­xar esca­par cap més”. Per tant, llui­ta­rem fins al màxim de les nos­tres pos­si­bi­li­tats i segur que els joves ens hi aju­da­ran perquè així sigui.

Per nosal­tres és el màxim. Par­lant-ne per a l'esport de Vic i par­lant des del CP Vic és el màxim a què es pot aspi­rar. Estem fent una molt bona lliga, la tem­po­rada és excel·lent, i estar en un altre cop en una final four després de no sé quants anys és un esforç que s'ha inten­tat fer per donar una ale­gria a la gent. Ens merei­xem estar aquí i volem gau­dir-ne, però que no s'acabi aquí.

Sem­pre es pot millo­rar tot, però jo diria que era ini­ma­gi­na­ble després de les pre­vi­si­ons que teníem a prin­cipi de tem­po­rada. És un equip en for­mació, un equip en què hi ha cinc nois molt, molt joves, és una aposta de futur i a vega­des aques­tes apos­tes cos­ten molt. La veri­tat és que aquest any ha estat esplèndid; jo diria, com dius tu, pràcti­ca­ment immi­llo­ra­ble, però tot en la vida es pot millo­rar i espe­rem que acabi millor.

Tenen un equip de nivell Barça per no dir igual, i tenen grans indi­vi­du­a­li­tats. Has d'estar sem­pre molt atent perquè ofen­si­va­ment arri­ben molt a por­te­ria. Som cons­ci­ents que tenim les nos­tres armes, és a dir, por­tar el pes del par­tit i dur el matx cap a on volem nosal­tres.

A pri­ori, com més experiència tens, l'has de fer valer, i en aquests sen­tit nosal­tres anem més fal­tats. Però en la copa això ja ens pas­sava i vam com­pe­tir molt bé. La il·lusió dels joves, si la saben cana­lit­zar, i els grans els inten­tem aju­dar perquè no tin­guin ner­vis i com­pe­tei­xen com ells saben, crec que mou mun­ta­nyes i, per tant, inten­ta­rem suplir aquesta manca d'anys d'experiència en com­pe­ti­ci­ons així, amb la il·lusió dels joves. Jo crec que l'equip ha pre­pa­rat molt bé durant aquests quinze dies el par­tit de semi­fi­nals i crec que hi arri­ba­rem per com­pe­tir molt bé.

En aquest cas, a pri­ori diria que el Barça i el Porto són els rivals a batre. Són dos grans equips i estan entre els tres o qua­tre millors del món. Però quan arri­bes a una final four pràcti­ca­ment hi ha un 25 per cent de pos­si­bi­li­tats per a cadas­cun, perquè en un par­tit has de saber tre­ba­llar les teves pos­si­bi­li­tats i veure com hi arriba cada equip. A un sol par­tit algun equip pot arri­bar més tocat o amb alguna lesió, i això et fa equi­li­brar les for­ces. Sobre el paper serien ells dos els favo­rits, però jo crec que avui hi ha un 25 per cent de pos­si­bi­li­tats per a cadas­cun.