Les aspiracions són màximes, no hi tenim res a perdre. Sabem que tenim un encreuament molt difícil perquè el Porto és un dels millors equips que hi ha actualment en l'hoquei, però un cop hi som... Ens hem guanyat el passi fins aquí; per què no podem guanyar alguna cosa més?

Els veteranos ho tenim pressent, i a més a més la primera de Bassano la teníem com qui diu a la furgoneta i ens la van treure perquè la vam perdre al final de tot. Anàvem guanyant, ens van empatar i després a la pròrroga o als penals, ara no ho recordo, vam perdre. El que passa és que aquest any tenim un equip molt més jove i per a nosaltres és un handicap. Per partits així, els nervis i el saber estar és important i intentarem, com en la copa, fer dos bons partits. Primer de tot, un amb el Porto, i intentar passar a la final, i després veurem com va. Els veterans ho tenim pressent perquè per petits detalls aquests partits se't poden escapar.

Sí, d'aquestes oportunitats a vegades et diuen que n'hi ha una o n'hi ha molt poques. Per sort, en tornem a tenir una altra i els que ja comencem a ser una mica més grandets els diem als joves que “nosaltres ja no en podem deixar escapar cap més”. Per tant, lluitarem fins al màxim de les nostres possibilitats i segur que els joves ens hi ajudaran perquè així sigui.

Per nosaltres és el màxim. Parlant-ne per a l'esport de Vic i parlant des del CP Vic és el màxim a què es pot aspirar. Estem fent una molt bona lliga, la temporada és excel·lent, i estar en un altre cop en una final four després de no sé quants anys és un esforç que s'ha intentat fer per donar una alegria a la gent. Ens mereixem estar aquí i volem gaudir-ne, però que no s'acabi aquí.

Sempre es pot millorar tot, però jo diria que era inimaginable després de les previsions que teníem a principi de temporada. És un equip en formació, un equip en què hi ha cinc nois molt, molt joves, és una aposta de futur i a vegades aquestes apostes costen molt. La veritat és que aquest any ha estat esplèndid; jo diria, com dius tu, pràcticament immillorable, però tot en la vida es pot millorar i esperem que acabi millor.

Tenen un equip de nivell Barça per no dir igual, i tenen grans individualitats. Has d'estar sempre molt atent perquè ofensivament arriben molt a porteria. Som conscients que tenim les nostres armes, és a dir, portar el pes del partit i dur el matx cap a on volem nosaltres.

A priori, com més experiència tens, l'has de fer valer, i en aquests sentit nosaltres anem més faltats. Però en la copa això ja ens passava i vam competir molt bé. La il·lusió dels joves, si la saben canalitzar, i els grans els intentem ajudar perquè no tinguin nervis i competeixen com ells saben, crec que mou muntanyes i, per tant, intentarem suplir aquesta manca d'anys d'experiència en competicions així, amb la il·lusió dels joves. Jo crec que l'equip ha preparat molt bé durant aquests quinze dies el partit de semifinals i crec que hi arribarem per competir molt bé.

En aquest cas, a priori diria que el Barça i el Porto són els rivals a batre. Són dos grans equips i estan entre els tres o quatre millors del món. Però quan arribes a una final four pràcticament hi ha un 25 per cent de possibilitats per a cadascun, perquè en un partit has de saber treballar les teves possibilitats i veure com hi arriba cada equip. A un sol partit algun equip pot arribar més tocat o amb alguna lesió, i això et fa equilibrar les forces. Sobre el paper serien ells dos els favorits, però jo crec que avui hi ha un 25 per cent de possibilitats per a cadascun.