Evidentment que la voluntat és tornar amb el títol. Ens ha costat molt arribar fins aquí. Sabem que ens costarà, perquè hi arriben els quatre millors d'Europa, i estarà molt igualat. Acabarà decidint qui cometi menys errades i estigui més encertat.

Estem en un bon moment i hi arribem amb força. És cert que portem una càrrega de partits i minuts, i això podria passar factura, però és clar que és l'últim esforç que hem de fer i que competirem amb bones condicions. Hem estat dues setmanes sense jugar, i això de vegades té una doble lectura.

El Breganze és un equip amb les idees molt clares. Té un joc diferent al nostre: dos jugadors a mitja pista que gairebé no tallen en cap moment, dos jugadors al fons intenten no cedir ni un contraatac, possessions molt llargues obrint molt la pista i intentant alentir el joc perquè no hi hagi ritme, aprofitant les individualitats, i viuen sobretot del contraatac. És un equip molt competitiu i dur.

L'experiència em diu que en finals a quatre no hi ha favorits. Hi ha els quatre millors equips d'Europa. En 50 minuts és difícil ser superior al rival. S'ha de superar el rival, el factor pista i l'arbitratge, que esperem que no tingui influència en el resultat. Hi anem amb humilitat, i si ens posen l'etiqueta de favorits crec que és més de portes enfora, una cosa dels mitjans de comunicació.

Molt igualada. El Porto és un expert en aquest tipus de cites i fa molts anys que intenta guanyar aquesta copa. El Vic ja ha demostrat durant tota la temporada que és un bloc compacte i que ha trobat la barreja entre veterania i joventut que el fa difícil de batre. Serà molt igualat.

El que volem és ser nosaltres a la final. Però, si podem triar, evidentment que seria fantàstic una final catalana, i així ens assegurem que la copa es quedi a casa.