La difi­cul­tat que va tenir Espa­nya per doble­gar Angola en els penals –1-1 en el temps regla­men­tari i 3-1– no és un fet tan inu­sual. La capa­ci­tat esporàdica de les excolònies por­tu­gue­ses de fer-ne alguna de grossa o si més no d'inti­mi­dar equips potents ha estat latent en els últims anys fruit del vin­cle cul­tu­ral esta­blert a par­tir de la domi­nació ini­cial i que inclou la pràctica de l'hoquei sobre patins i la col·labo­ració de la fede­ració por­tu­guesa. A més, els nadius que des­pun­ten acos­tu­men a tenir el premi de fer el salt a la lliga por­tu­guesa.

A San Juan 2011, per exem­ple, Moçambic, una altra excolònia, va jugar les semi­fi­nals con­tra Espa­nya i la va obli­gar a un sobre­es­forç en un par­tit molt fei­xuc (4-3). L'equip africà s'havia clas­si­fi­cat en la fase de grups superant con­tra tot pronòstic el Bra­sil de Didí –exju­ga­dor del Barça– i Karam –exju­ga­dor del Reus– per 9-6, amb sis gols de Fred Saraiva, l'heroi del dia, i 3 de Mario Rodri­gues. Va aca­bar aquell mun­dial en el quart lloc després de per­dre tot just con­tra Por­tu­gal. A França ja és en els quarts després de sor­pren­dre Suïssa (1-2), fina­lista el 2007 a Mon­treux, i torna estar diri­gida pel tècnic del Ben­fica Pedro Nunes, l'entre­na­dor del super-Moçambic del 2011.

Angola, per la seva banda, té a més de la tra­dició impul­sada des de la metròpoli un argentí veterà, el plu­ri­em­pleat Martín Payero, que com­pa­ti­bi­litza l'OK Lliga amb el Cer­ceda i la lliga ango­le­nya. La majo­ria de la resta de juga­dors dis­pu­ten la lliga por­tu­guesa. Hum­berto, però, ha mili­tat al Man­lleu.