Un equip d'amigues
Hoquei sobre patins. El Generali Palau de Plegamans es mostra orgullós d'haver passat a la final a quatre de la copa d'Europa femenina, i l'entrenador i la capitana en destaquen la dificultat
El Generali Palau de Plegamans va fer història en classificar-se per a la final a quatre de la copa d'Europa femenina l'any del seu debut, i ho va fer eliminant el campió en vèncer el Benfica portuguès a domicili. Una de les diverses claus d'aquest gran èxit és que són un grup d'amigues, tal com explica la capitana de l'equip en els partits de fora de casa, Laura Puigdueta. Aquesta funció està repartida, i en els partits de casa la capitana és Berta Busquets. La majoria de les jugadores són de Palau-solità i Plegamans, i totes excepte l'argentina Carolina Herrera, que va arribar la temporada passada, s'han format en els equips de base del club i han debutat en l'OK Lliga femenina a les ordres del tècnic Miquel Busquets, que fa vuit temporades que està al capdavant del primer equip femení.
El conjunt vallesà es va estrenar en la copa d'Europa femenina gràcies al seu títol de l'OK Lliga del curs anterior i, en veure el sorteig, va saber que tindria molt difícil classificar-se per a la final a quatre. Si tot anava bé es trobaria amb el Benfica, el campió, en els quarts de final. I així va ser. A casa van guanyar per 6-4, un avantatge curt per anar a Portugal. El partit de tornada es va jugar dissabte passat i, tal com diu l'entrenador sobre les jugadores: “Els va sortir el partit de la seva vida.” Tal com s'esperava, el Benfica va buscar el gol des de l'inici i va pressionar per intentar anivellar l'eliminatòria al més aviat possible. El tècnic Miquel Busquets explica que en els primers minuts van tenir moltes dificultats per sortir de la seva pròpia pista i, a sobre, van encaixar el primer gol. La capitana recorda que amb l'1-0 van pensar que patirien, però explica que en els moments complicats, la portera Laura Vicente “va fer un partit espectacular”. Miquel Busquets i Laura Puigdueta coincideixen a dir que l'empat va canviar el partit. El tècnic explica que es van assentar a la pista i que, quan va arribar el seu segon gol, les portugueses “van veure que el Palau no havia anat a defensar i van ser conscients que tindrien dificultats”. La capitana reconeix que l'empat els va “donar forces” i, tot i que els costava patinar, perquè no estan acostumades al parquet, de mica en mica els gols van anar arribant.
Quatre de l'OK Lliga
La victòria a Lisboa contra el Benfica per 2-5 i la classificació amb un global de 11-6 va ser un gran èxit, però ara el club i l'equip ja comencen a pensar en el gran repte de la final a quatre. Miquel Busquets diu que no li agrada jugar tantes vegades contra rivals coneguts –tots quatre són de l'OK Lliga–, i que unes setmanes abans de la semifinal contra el Manlleu jugaran en la lliga contra el mateix equip osonenc. Laura Puigdueta comenta que els equips es coneixen molt i creu que “estarà molt obert, molt”. L'entrenador va un xic més enllà i diu que es poden permetre “somiar”, que ja han guanyat aquests equips: “I, per què no, ho podem tornar a fer.” Miquel Busquets és conscient que “no hi ha res a perdre i molt a guanyar”, mentre que la capitana manifesta: “Hi anirem sense cap pressió i a disfrutar.” La final a quatre es jugarà el 19 i 20 de març, i el Gijón ja ha dit que la vol organitzar. El Voltregà i el Manlleu estan estudiant si poden fer-ho.
ELS PROTAGONISTES
MOLTS ANYS JUNTES
Les semifinals són habituals per als equips catalans, però per primer cop les disputaran tres
Que els equips catalans es classifiquin per a la semifinal de la copa d'Europa femenina és habitual, però per primera vegada en les vuit edicions que el títol s'ha decidit en una final a quatre, i en les deu que fa que existeix la competició, tres equips catalans les disputaran. El CP Voltregà, el CP Manlleu i el Generali Palau de Plegamans hi han arribat aquesta temporada. El quart equip també és de l'OK Lliga femenina, el Gijón, un altre habitual de la fase final, i que va ser el primer campió i el que té més títols (quatre). Ja en la primera edició, disputada a Sant Hipòlit de Voltregà la temporada 2006/07 per catorze equips en règim de concentració, dos conjunts catalans van estar entre els quatre primers, el CE Arenys de Munt va ser segon i el Voltregà quart. En la segona edició –vuit equips en una mateixa seu–, les de Sant Hipòlit van aconseguir el primer dels seus tres títols. La temporada 2008/09 es va consolidar la màxima competició de clubs femenins amb una fase preliminar i uns quarts de final, i es va instaurar la final a quatre, que es va disputar a la localitat francesa de Coutras. El Voltregà –subcampió– i l'Igualada HC –quart– van ser els primers en jugar una final a quatre. Només en la quarta edició de la copa d'Europa femenina (2009/10), cap equip català va jugar la final a quatre, però va ser perquè cap va disputar la competició. En les edicions 2010/11 i 2012/13, de nou van ser dos els equips catalans classificats per a la final a quatre, i el Voltregà va aconseguir els seus altres dos títols. En la primera va estar acompanyat per l'Arenys de Munt (tercer), i en la segona, pel Girona HC (segon). Les osonenques i les gironines van jugar –a Girona–, la primera i única final entre dos conjunts de Catalunya fins ara. El Girona va repetir el segon lloc que ja havia aconseguit el curs anterior, en què van ser l'únic català en la final a quatre. En les dues últimes campanyes els resultats no han estat tan bons. En la 2013/14 només s'hi va classificar el Voltregà (quart), i en la passada hi va arribar el Manlleu, la va organitzar i va caure en les semifinals.
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024