Itàlia, la vigent campiona, va evidenciar ahir encara més el fi de cicle d'Espanya i la va deixar fora de la final de l'europeu. Un catenaccio de gran nivell que va evitar sempre les perilloses passades interiors i que va estar molt ben reforçat per l'actuació sensacional del porter Leonardo Barozzi; un gol al contraatac de Federico Ambrosio, els pals i també la falta d'encert i l'excés de precipitació del conjunt de Quim Paüls, ansiós i pressionat després de la desfeta contra Portugal de la fase de grups, van catapultar els transalpins a la lluita pel títol després d'haver estat campions a Alcobendas 2014. El rival d'Itàlia serà el vencedor del Portugal-Suïssa. El perdedor jugarà pel bronze contra Espanya, selecció formada íntegrament per catalans. El conjunt estatal no es quedava sense marcar des de l'europeu del 1996, jugat a Salsomaggiore (Itàlia), quan va perdre precisament amb Itàlia (4-0). Malgrat que l'equip de Quim Paüls va assumir la possessió i el pes del joc, els de Massimo Mariotti la van clavar a la primera. Un rebuig mal defensat per Espanya va acabar amb la bola en l'estic d'Ambrosio, l'estrella transalpina, que va batre amb mestria Grau en l'un contra un. Espanya va confondre la velocitat amb la precipitació, tot i que en el tram final, a partir d'un temps mort de Paüls a 7:40 de la mitja part, va combinar amb més serenitat i va buscar el segon pal. Jordi Bargalló, omnipresent, va ser el jugador més perillós. Els italians van exhibir una defensa molt segura i agressiva i el porter Leonardo Barozzi també va fer una gran primera part, sobretot quan Selva (17') va marxar tot sol gràcies un rebuig de Grau. A banda del gol, Itàlia, perillosa en els contraatacs, hauria pogut fer el segon amb un tret d'Ambrosio al pal (5'). Tot just arrencar el segon temps, Cristian Rodríguez va fallar un penal (21'). L'italià Ambrosio (28') va perdonar el segon quan va estavellar la bola al pal en la directa fruit de la desena falta d'Espanya. El domini dels de Paüls es va intensificar. Bancells va llançar al pal un tret creuat enverinat i Jordi Bargalló va fer lluir Barozzi en nombroses ocasions. Els italians, sotmesos però amb ofici, van renunciar al contraatac i van serrar les dents. Pau Bargalló va llançar alta la directa –desena transalpina– a 3:16 del final. El darrer cartutx va ser un tret de Ton Baliu al travesser.