Sí, és el meu millor resultat fins ara i per això m'he estat entrenant tot aquest temps. Em vaig fer venir bé la carrera universitària [biotecnologia a Girona] per això. Era el meu últim any de sub-23 i els dos últims anys els he fet en tres.

Un cop vam muntar el bot, l'objectiu de l'any era classificar-nos-hi, però sabíem que era molt difícil. Tota aquesta preparació ja la vam fer servir de cara al mundial. Va suposar un cop una mica fort, sobretot els primers dies, però vam saber ressorgir de les nostres cendres, tornar-nos a entrenar i, sobretot, a córrer.

Sí. Des del primer moment vam voler demostrar què volíem fer, que era guanyar. I que els altres, almenys, creguessin que no tenien opcions de fer-ho.

Sí, ara tothom em diu que d'aquí quatre anys... Però si ara ja hi penso i començo a a entrenar-me per ser-hi, directament, d'aquí quatre dies estic fora del rem. Ara vull seguir entrenant-me però no pensar-hi i que sigui el temps el que decideixi. No està tot tan clar. Vull centrar-me en els estudis però mentre pugui intentaré remar al nivell més alt possible.

Podríem haver guanyat molta gent, allà. La classificatòria en el rem és una mica especial i, com que n'hi ha de diversos continents, la d'Europa és la més difícil. Nosaltres vam quedar a una plaça d'entrar-hi i veient que els que ens van guanyar a nosaltres, que van quedar tercers aquí, allà van quedar desens i nosaltres més o menys estàvem al seu nivell... És el compte de la vella, però amb aquesta referència hauríem estat no a dalt, però sí per la meitat.