Nascut en una nissaga de jugadors de rugbi, Jordi Jorba es va mantenir fidel a la tradició familiar, encara que des de petit tenia clar que volia anar més enllà i dedicar-s'hi professionalment. Un objectiu amb possibilitats limitades o gairebé nul·les de realitzar a Catalunya i a l'Estat espanyol i que l'obligarien, tard o d'hora, a fer les maletes i a buscar-se la vida. Ho tenia assumit i per això no va dubtar gens quan els cercapromeses de la USAP li van proposar d'incorporar-se a les categories inferiors del club després de captivar-los i convèncer-los en un campionat amb la selecció catalana quan només tenia setze anys. Aleshores, va deixar el Barcelona Universitari Club (BUC), on s'havia format i havia crescut –igual que el seu pare, el seu germà i els seus cosins–, i va travessar la frontera administrativa per començar a complir les seves il·lusions.

“El meu somni de petit era anar a jugar a França. Va ser dur per la mare i tot plegat, però si pensava a llarg termini no em quedava cap més opció, hi havia d'anar tant sí com no. Aquí no hauria estat possible ser jugador professional de rugbi”, explica l'ala català, que viu la quarta temporada a Perpinyà, les dues primeres en un internat d'una escola amb la qual la USAP tenia un conveni, i més endavant es va incorporar al centre de formació dels nord-catalans, una espècie de Masia perpinyanesa destinada a preparar jugadors de rugbi per a l'alt nivell competitiu i prevista com una passarel·la al primer equip. L'ambient i la intensitat amb què es viu el rugbi no s'assemblen gens al que va deixar a Barcelona: “Tot és diferent. Hi ha molta competència i és un altre rugbi. A Barcelona era més familiar, hi havia més bon rotllo i la gent no es preocupava tant pels diners i la posició. Això fa que sigui més agressiu i que cada detall compti.” Durant aquest temps ha après que “no hi ha límits i que sempre es pot millorar qualsevol detall”, i no té pressa per continuar progressant i estar a punt per fer el salt a l'Aimé Giralt, potser d'aquí a un parell d'anys, reconeix el barceloní, que considera que les seves millors virtuts són la polivalència, la rapidesa i l'astúcia. De fet, el planter és un dels pilars del projecte de la USAP dissenyat perquè l'equip, ara en la segona categoria, torni a l'elit al més aviat possible.

La progressió de Jorba no ha passat desapercebuda al seleccionador espanyol, Santiago Santos, que el va convocar per a una estada de dues setmanes entre Guadalajara i Màlaga, i era un dels més joves del grup. Dissabte passat va jugar contra Tonga (13-28) i aquest s'enfronta a l'Uruguai. “Jugo el que em donen, sóc jove i n'hi ha de més grans que tenen més minuts. No tinc pressa per jugar tot el partit”, diu.