25 anys d'esperit olímpic

Un acte solemne amb tots els agents de la soci­e­tat espor­tiva cata­lana pre­si­dit per l'alcal­dessa, Ada Colau, i per la con­se­llera de la Pre­sidència, Neus Munté, al Saló de Cent de l'ajun­ta­ment de Bar­ce­lona va donar el tret de sor­tida ahir als actes de com­me­mo­ració dels 25 anys de Bar­ce­lona 92, els Jocs Olímpics i Paralímpics que van can­viar la feso­mia de la ciu­tat i que van rei­vin­di­car Bar­ce­lona i Cata­lu­nya al món. L'objec­tiu és man­te­nir la flama i l'espe­rit olímpic del 92 i per això l'Ajun­ta­ment orga­nit­zarà una tren­tena d'actes amb la pre­missa de la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana –fes­tes, xer­ra­des, jocs, cami­na­des, fes­ti­vals, actes espor­tius, etc.– que arren­ca­ran el 8 de febrer amb la pri­mera d'un cicle de con­ferències. En l'acte es va pre­sen­tar el lloc web www.​barcelona.​cat/​25a​nyso​limp​ica, des­ti­nat exclu­si­va­ment als actes de com­me­mo­ració, en el qual s'anirà infor­mant de tots els esde­ve­ni­ments, alguns dels quals seran els ja pre­vis­tos en el calen­dari habi­tual de la ciu­tat i dis­po­sa­ran de suport econòmic de l'Ajun­ta­ment. És el cas de la marató del 10 de març.

“Els Jocs Olímpics de Bar­ce­lona 92 van dei­xar un lle­gat d'auto­es­tima perquè la ciu­ta­da­nia es va obrir al món, però, sobre­tot, la ciu­tat es va obrir al món. Mai esta­rem prou agraïts pel que van sig­ni­fi­car aquests Jocs per a Bar­ce­lona, una ciu­tat que es va com­pro­me­tre més que mai abans en el tre­ball en equip, just i sos­tin­gut que garan­teix la igual­tat d'opor­tu­ni­tats”, va subrat­llar Colau.

L'edil va remar­car que “la com­me­mo­ració ens ha de ser­vir per aju­dar a man­te­nir viva la memòria d'aquells dies. El 2017 ha de ser un any de record, ampli, obert i par­ti­ci­pa­tiu.”

Durant la seva inter­venció, la con­se­llera Neus Munté va des­ta­car que “els Jocs van repre­sen­tar un abans i un després en la història de la ciu­tat i del país”, i va cele­brar que la com­me­mo­ració “faci­li­tarà que el joves cone­guin l'espe­rit i els valors de l'olim­pisme”. Va recor­dar alguns moments “molt espe­ci­als”, com ara l'ins­tant en què Joan Antoni Sama­ranch va pro­nun­ciar les parau­les “À la ville de...”, o la imatge d'un alcalde Mara­gall “eufòric i emo­ci­o­nat”: “L'any 1992 vam asso­lir un somni que es ges­tava a Cata­lu­nya des de la can­di­da­tura de 1936, avor­tada per la Guerra Civil.” La con­se­llera va des­ta­car que “la cul­mi­nació del somni va ser pos­si­ble gràcies a la impli­cació de tot­hom” i va subrat­llar el paper d'“una soci­e­tat cata­lana que s'hi va bol­car, asso­lint la increïble xifra de 60.000 volun­ta­ris abans, fins i tot, de la desig­nació com a orga­nit­za­dora”. Munté va remar­car el ressò mun­dial que van sig­ni­fi­car per al nos­tre país: “Bar­ce­lona es va mos­trar al món com a capi­tal del país, una Cata­lu­nya que va tenir en els Jocs una opor­tu­ni­tat única de pre­sen­tar inter­na­ci­o­nal­ment la nos­tra iden­ti­tat, la nos­tra cul­tura, una llen­gua pròpia que va ser ofi­cial en els Jocs, i una gent aco­lli­dora, empre­ne­dora, il·lusi­o­nada, i defen­sora de la pau.”