El miracle del Maçanet
Patinatge artístic. El seu equip de grups de xou petits ha guanyat els tres títols disputats fins ara en el seu any de debut, malgrat la lesió de la seva entrenadora i principal patinadora
El PA Maçanet s'ha convertit aquesta temporada en l'equip revelació de grups de xou petits. En el seu primer any en aquesta especialitat, ja ha aconseguit tres títols de tres possibles, l'últim dels quals, el d'Espanya, el consagra com un dels favorits en el campionat d'Europa que es farà a Nantes a final d'abril. La seva coreografia, Try again?, va ser anteriorment mereixedora dels títols en el campionat territorial gironí i el de Catalunya. “Ja teníem una línia bona. I si guanyes el campionat de Catalunya et converteixes en el favorit del campionat d'Espanya. Però és que encara no ens havíem fet a la idea que érem campiones de Catalunya que ja ho érem d'Espanya”, valora l'entrenadora i patinadora principal del Maçanet, la cassanenca Sandra Casadevall.
El Maçanet arribava al campionat d'Espanya de Lleida amb la feina feta, però conscient que qualsevol error el podia apartar de les primeres posicions: “Hi havia equips que ho havien fet molt bé l'any passat. A més, si fas una mala execució... En el nostre ball hi ha molt de risc, molts encreuaments i molt ràpids. En els entrenament, caiem. Moltes coses poden sortir malament”, explica Casadevall. Cap problema, però, podia ser pitjor que el que va condicionar el seu equip en el campionat de Catalunya, malgrat el qual es va endur la medalla d'or. Casadevall va tenir una lesió que no li va permetre preparar l'actuació del Maçanet en condicions. De fet, els metges li van dir que no podia patinar i que havia de fer un mes de repòs. “A causa d'una sobrecàrrega se'm trencava la fibra del quàdriceps i sagnava. Se'm va formar un coàgul que feia que no pogués moure la cama. Després es va rebentar i la sang es va escampar pel cos. Tenia molt malestar i em marejava. Em vaig espantar i no em vaig calmar fins que no vaig veure el metge.”
Malgrat les recomanacions que no patinés, Casadevall va acudir al fisioterapeuta, que la va tractar els dies abans del campionat català. “Em van dir que em faria mal però que me'n podia sortir. Hi anava dos cops al dia els sis dies abans del campionat. Gairebé hi vivia. Vaig fer un repòs absolut”, assenyala Casadevall. La seva baixa no va permetre que l'equip preparés la coreografia com calia, però això no va impedir que el Maçanet s'endugués el títol: “Vaig fer quinze minuts d'escalfament abans de sortir. Van ser dolorosos, però en el ball, amb l'adrenalina, ja només estàvem pendents d'acabar la coreografia. Sentia dolor però no va ser tan horrible. Es podia fer.”
Casadevall lloa l'actitud del seu equip, que, malgrat la seva absència, va continuar treballant: “Les meves companyes ho van defensar molt bé. Jo tenia un paper principal i elles no podien entrenar les parts de risc sense mi, però ho van defensar molt bé. Elles van arribar on jo no podia. Va ser molt emotiu i els ho agraeixo molt.” Un mèrit doble que va dotar l'equip de molt optimisme per al campionat d'Espanya de Lleida, on també s'enduria la victòria.
La victòria va donar al Maçanet la classificació per al campionat d'Europa i del món. L'equip selvatà no tindrà problemes per viatjar en el d'Europa, que es farà a França, però haurà de recollir fons per poder viatjar en el del món, que es farà a la Xina al setembre: “Tothom es mou per trobar aportacions. Són molts diners, uns 25.000 euros entre totes, però per la possibilitat de competir en un mundial ens vendríem l'ànima al diable. M'és igual el que costi, ja ens en sortirem”, conclou amb optimisme.