Van pujar al cel de les estre­lles en els Jocs de Bar­ce­lona, un per gua­nyar tres meda­lles d’or i fer dos rècords mun­di­als i l’altre per pen­jar-se dues meda­lles d’or i dues de plata. Per la seva joven­tut, els rus­sos Evgeni Sadovyi, de 19 anys, i Ale­xan­der Popov, de 20, esta­ven cri­dats a domi­nar les seves espe­ci­a­li­tats en els anys següents, però no va ser així. El pri­mer no va res­pon­dre a les expec­ta­ti­ves, només va estar a l’elit una altra tem­po­rada i es va reti­rar al 1996 amb només 23 anys, men­tre que el segon va con­ti­nuar col·lec­ci­o­nant meda­lles i títols, i es va con­ver­tir en un dels millors neda­dors de la història i en un autèntic mite al seu país quan va dei­xar la natació, amb 33 anys, el 2004. Evgeni Sadovyi i Ale­xan­der Popov van repre­sen­tar l’antítesi de la natació russa en els anys següents als Jocs de Bar­ce­lona, tot i que van tenir tra­jectòries paral·leles en els ini­cis.

Ale­xan­der Popov va néixer a Sverd­lovsk, l’actual Ieka­te­rin­burg, el novem­bre del 1971, i va començar a nedar amb vuit anys per la insistència del seu pare, tot i que a ell li feia por l’aigua. Un any i dos mesos després Evgeni Sadovyi va venir al món a la loca­li­tat de Volzhsky, a la regió de Vol­go­grad, el gener del 1973, i als sis anys ja nedava. Tots dos van començar a des­ta­car i a gua­nyar els seus pri­mers títols inter­na­ci­o­nals un any abans dels Jocs Olímpics de Bar­ce­lona en l’euro­peu d’Ate­nes. Com­pe­tint amb la Unió Soviètica, Sadovyi i Popov van gua­nyar dues i tres meda­lles d’or, res­pec­ti­va­ment, en el cam­pi­o­nat d’Europa del 1991.

En els seus pri­mers –i únics– Jocs Olímpics, l’any 1992, a Bar­ce­lona, Evgeni Sadovyi va ser coro­nat com un dels reis de la pis­cina per les seves tres meda­lles d’or en els 200 i els 400 m lliu­res i el relleu de 4x200 m lliu­res com­pe­tint amb l’Equip Uni­fi­cat. A més, va batre els rècords mun­di­als dels 400 i els 4x200, i en els 200 va que­dar a només una centèsima. Ale­xan­der Popov es va con­ver­tir en l’home més ràpid de la pis­cina en gua­nyar els títols olímpics dels 50 i 100 m lliu­res, i la meda­lla de plata en els relleus 4x100 m lliu­res i 4x100 m estils. Sadovyi va arri­bar al cim de la seva car­rera espor­tiva a Bar­ce­lona, men­tre que Popov va ini­ciar a la capi­tal cata­lana la seva lle­genda en der­ro­tar els neda­dors nord-ame­ri­cans que eren els grans domi­na­dors de les pro­ves de velo­ci­tat de l’estil lliure.

Evgeni Sadovyi mai va tor­nar a des­ta­car de la mateixa manera que va fer a la capi­tal cata­lana. En l’euro­peu del 1993 va con­ti­nuar gua­nyant meda­lles amb dos ors en el relleus 4x100 i 4x200 m lliu­res i una plata en els 200 m lliu­res, però es va que­dar aquí, i al 1996, amb 23 anys i després de que­dar fora de l’equip olímpic rus, es va reti­rar. Ale­xan­der Popov va tenir una llarga i fructífera car­rera espor­tiva que el va por­tar a par­ti­ci­par en qua­tre Jocs Olímpics –Bar­ce­lona 1992, Atlanta 1996, Syd­ney 2000 i Ate­nes 2004–, i a gua­nyar 9 meda­lles olímpi­ques, 4 d’or i 5 de plata. Fins a la seva reti­rada als 33 anys, el 2004, Popov va gua­nyar 13 meda­lles en els mun­di­als (6 d’or, 4 de plata i 3 de bronze) i 26 en els euro­peus (21 d’or, 3 de plata i 2 de bronze).

Després de la seva reti­rada, Sadovyi es va fer entre­na­dor i va arri­bar a ser tècnic de la selecció russa, i també va entre­nar la de Líbia. Popov va for­mar part de les comis­si­ons d’atle­tes del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal des de l’any 1999, i l’any 2008 va ser esco­llit mem­bre del COI.