Joan Antoni Sama­ranch va ser un impul­sor de l’hoquei sobre patins a través de la secció de l’Espa­nyol i va ser el selec­ci­o­na­dor espa­nyol en el pri­mer cam­pi­o­nat del món que Espa­nya, amb tots els juga­dors cata­lans, va gua­nyar, a Bar­ce­lona, el 1951.

L’hoquei sobre patins va for­mar part del pro­grama dels Jocs de Bar­ce­lona com a esport de demos­tració, tot i que no li va ser­vir de gaire, ja que mai més ha tor­nat al pro­grama olímpic. El pre­si­dent del COI no va dei­xar pas­sar l’ocasió i ho va ano­tar en les seves memòries olímpi­ques. “A l’hoquei sobre patins en el Palau Blau­grana. Final del tor­neig de demos­tració, Espa­nya-Argen­tina. Aquests juguen amb molta més intel·ligència i gua­nyen per sis a vuit en la pròrroga. No s’ado­nen –i això ja ve dels meus temps– que aquest esport és de pur con­tra­a­tac.” Sama­ranch dixit.

La jor­nada és de tro­bada amb grans estre­lles. Pri­mer amb l’exgim­nasta Nadia Coma­neci –“està molt guapa”–, a qui recorda que li va ofe­rir una beca per anar a estu­diar anglès i que mai la van dei­xar sor­tir de Roma­nia. Després amb Magic John­son, a qui ofe­reix l’ajut del COI en la seva cam­pa­nya con­tra la sida i de qui diu que la seva popu­la­ri­tat és increïble: “És molt edu­cat i es mos­tra molt simpàtic amb mi.”

No és tan ama­ble en recor­dar una tro­bada amb espor­tis­tes a la vila olímpica en què se sot­met a una hora de pre­gun­tes: “Els més inci­sius són el del pen­tatló modern: el que el defensa més és un aus­tralià. Li pre­gunto quants prac­ti­cants hi ha en el seu país i em res­pon que uns 50. Amb això està tot dit.” El pen­tatló modern con­ti­nua en el pro­grama olímpic. El fill de Sama­ranch, mem­bre del COI des del 2001, va ser esco­llit vice­pre­si­dent de la fede­ració inter­na­ci­o­nal d’aquest esport l’any 1996 i actu­al­ment és el vice­pre­si­dent pri­mer d’aquesta orga­nit­zació.