El CTT CER L’Escala disputa demà a la tarda (17 h) el primer partit de lliga, a casa contra el DKV Borges, amb qui va disputar la final de la lliga catalana al juny –3-1 per als lleidatans–. I ho farà després de fer oficial, a darrera hora, la incorporació de Simon Berglund, de 20 anys i que s’afegeix al també suec Alexander Franzén. El portuguès Diogo Dos Santos Pinho i el que es considera un dels millors jugadors sub-21 de l’Estat, Carlos Vedriel –tots dos jugaven al Burgos el curs passat–, completen la nòmina de fitxatges dels empordanesos, que continuaran disposant de Jordi Masip, campió estatal juvenil al juny.

“La permanència la volem intentar assolir al més ràpid possible. I després, si es pot, una de les places europees, però tal com s’ha posat tothom guanyar un partit serà complicat”, va dir ahir David González, màxim responsable tècnic del CER, que assenyalava la dificultat que es trobaran aquesta temporada en la superlliga, començant per demà: “Al Borges ja li ha arribat el jugador xinès i es preveu un partit complicat.” “Els dos jugadors suecs seran els números u de l’equip. Serà difícil que juguin tots dos un partit, en cas que ens hi juguem la permanència...”, va dir González, que ho argumentava: “Els costos són molt elevats: amb el viatge, que venen des de Suècia, més el que els dones per jugar el partit, ens suposa una despesa molt important. S’aniran alternant juntament amb en Carlos Vedriel. I els dos jugadors fixos en principi seran Diego Pinho i Masip. Anirem alternant aquests jugadors per mirar de fer un equip molt competitiu. És que si no no tenim gaires garanties de poder guanyar un partit.”

Pel responsable del CER, una de les novetats d’aquest curs, la mesura de no poder jugar dos partits en un cap de setmana per optimitzar els desplaçaments, té un doble vessant: “Pel que fa al pressupost ens afecta bastant. Haurem d’anar tres vegades a Galícia, una a Sevilla i una a Còrdova, quan eren desplaçaments que podies fer en un sol cap de setmana. Però quan anaves a fer aquests desplaçaments hi arribaves en unes condicions bastant justes. A Galícia encara, hi ha 60 o 70 km de Santiago a Vigo o a Villagarcía. Però jugar a Sevilla i a Priego de Córdoba suposava gairebé dues hores i mitja llarga de cotxe, el partit acabava molt tard i l’endemà t’has d’aixecar aviat... Per una part és una mala jugada, però per les condicions amb les quals hi anirem, ajuda.”