Reforç ‘in extremis’ per al CER L’Escala

El CTT CER L’Escala dis­puta demà a la tarda (17 h) el pri­mer par­tit de lliga, a casa con­tra el DKV Bor­ges, amb qui va dis­pu­tar la final de la lliga cata­lana al juny –3-1 per als llei­da­tans–. I ho farà després de fer ofi­cial, a dar­rera hora, la incor­po­ració de Simon Ber­glund, de 20 anys i que s’afe­geix al també suec Ale­xan­der Franzén. El por­tuguès Diogo Dos San­tos Pinho i el que es con­si­dera un dels millors juga­dors sub-21 de l’Estat, Car­los Vedriel –tots dos juga­ven al Bur­gos el curs pas­sat–, com­ple­ten la nòmina de fit­xat­ges dels empor­da­ne­sos, que con­ti­nu­a­ran dis­po­sant de Jordi Masip, campió esta­tal juve­nil al juny.

“La per­manència la volem inten­tar asso­lir al més ràpid pos­si­ble. I després, si es pot, una de les pla­ces euro­pees, però tal com s’ha posat tot­hom gua­nyar un par­tit serà com­pli­cat”, va dir ahir David González, màxim res­pon­sa­ble tècnic del CER, que asse­nya­lava la difi­cul­tat que es tro­ba­ran aquesta tem­po­rada en la super­lliga, començant per demà: “Al Bor­ges ja li ha arri­bat el juga­dor xinès i es pre­veu un par­tit com­pli­cat.” “Els dos juga­dors suecs seran els números u de l’equip. Serà difícil que juguin tots dos un par­tit, en cas que ens hi juguem la per­manència...”, va dir González, que ho argu­men­tava: “Els cos­tos són molt ele­vats: amb el viatge, que venen des de Suècia, més el que els dones per jugar el par­tit, ens suposa una des­pesa molt impor­tant. S’ani­ran alter­nant jun­ta­ment amb en Car­los Vedriel. I els dos juga­dors fixos en prin­cipi seran Diego Pinho i Masip. Ani­rem alter­nant aquests juga­dors per mirar de fer un equip molt com­pe­ti­tiu. És que si no no tenim gai­res garan­ties de poder gua­nyar un par­tit.”

Pel res­pon­sa­ble del CER, una de les nove­tats d’aquest curs, la mesura de no poder jugar dos par­tits en un cap de set­mana per opti­mit­zar els des­plaçaments, té un doble ves­sant: “Pel que fa al pres­su­post ens afecta bas­tant. Hau­rem d’anar tres vega­des a Galícia, una a Sevi­lla i una a Còrdova, quan eren des­plaçaments que podies fer en un sol cap de set­mana. Però quan ana­ves a fer aquests des­plaçaments hi arri­ba­ves en unes con­di­ci­ons bas­tant jus­tes. A Galícia encara, hi ha 60 o 70 km de San­ti­ago a Vigo o a Villa­garcía. Però jugar a Sevi­lla i a Pri­ego de Córdoba supo­sava gai­rebé dues hores i mitja llarga de cotxe, el par­tit aca­bava molt tard i l’endemà t’has d’aixe­car aviat... Per una part és una mala jugada, però per les con­di­ci­ons amb les quals hi ani­rem, ajuda.”