El cel torna a ser ratllat

Els gai­rebé 350 quilòmetres que sepa­ren València de Ter­rassa mai havien estat tan dolços. Car­re­tera, manta, el títol de la copa del Rei a la maleta i unes cer­ve­ses ben fres­ques per cele­brar-ho. El Pla del Bonaire espe­rava els cam­pi­ons amb una rebuda sonada. L’ocasió s’ho merei­xia perquè l’Egara va tor­nar a aixe­car ahir la copa del Rei, la 17a de la seva història. Sem­bla que li fun­ci­ona bé jugar lluny de Cata­lu­nya a l’Egara, que ha gua­nyat les tres dar­re­res grans com­pe­ti­ci­ons fora del Prin­ci­pat; copa del Rei 2009 (Madrid), lliga 2015 (Madrid) i copa del Rei (2018). Deu ser perquè l’afició rat­llada, lide­rada pel sem­pre sorollós i entre­gat grup d’ani­mació Sup­por­ters Rat­llats, va fer sen­tir els seus dos equips com a casa fent vole­iar les cami­ses blanc-i-bla­ves al cel.

L’Egara va fer una copa del Rei gai­rebé per­fecta, cul­mi­nada per una final pragmàtica en què va ser molt efec­tiu i va saber defen­sar les esco­me­ses del poten­cial ata­cant del Polo. Els bar­ce­lo­nins, que van des­a­pro­fi­tar cinc penals córner, es van esta­ve­llar con­tra una defensa ega­renca molt ferma i un Quico Cortès incom­men­su­ra­ble que va aca­bar sent desig­nat por­ter del cam­pi­o­nat. Pau Que­mada va apro­fi­tar el segon penal córner del par­tit per obrir la llauna i col­pe­jar pri­mer en la final. El gol va ator­dir el Polo, que havia domi­nat la pos­sessió però no havia aca­bat de gene­rar oca­si­ons clares. Els bar­ce­lo­nins van posar una marxa més en l’inici del ter­cer període però en un con­tra­a­tac demo­li­dor després d’un llançament de penal córner, els ega­rencs tor­na­ven a veure por­te­ria per mitjà de Lluís Mer­cadé.

A par­tir del gol, el Polo va posar tota la carn a la gra­e­lla i va tan­car l’Egara a la seva àrea. Va tenir les seves oca­si­ons el con­junt bar­ce­loní però va pecar de poc efec­tiu. Només Manu Bor­das, apro­fi­tant un rebuig dins l’àrea després d’un penal va reta­llar distàncies. Fal­tava un quart però, amb dents i ungles, l’Egara va aguan­tar el tipus i va aca­bar adju­di­cant-se la copa del Rei, la dis­se­tena de la seva història.