Anna Gil plorava desconsoladament sobre la gespa de l’Eduardo Dualde. No podia parar. Li van venir al cap mesos i mesos de treball. Mesos i mesos de mastegar sorra contra el mateix rival de sempre, el Club de Campo, que havia apartat cinc vegades el Junior dels títols de lliga i copa de la Reina . I, per fi, la història va canviar. Després d’un partit intens i molt complet, les santcugatenques van trobar premi a l’esforç. En l’únic penal córner que van tenir, quan el temps reglamentari ja s’havia complert i l’empat a zero brillava en el marcador, Anna Gil va posar el pal a terra per desviar un xut de Carol Garcia i fer l’únic gol del partit. Un gol que tenia gust de glòria i que classificava el conjunt santcugatenc per a la final. “Estem contentes, però no hem aconseguit res de res. La final serà encara més dura, sobretot mentalment”, va avisar Joan Vidal, el tècnic santcugatenc. “Fa molts anys que hi arribem, però a l’hora de la veritat no ens crèiem que n’érem capaces. Aquesta vegada, ha estat diferent”, va analitzar Anna Gil. “Aquesta nit m’ha costat molt dormir pensant en el partit. M’havia imaginat un gol així però no havia arribat a pensar que seria jo”, explicava la golejadora.

El Junior jugarà la final (13 h) contra la Real Sociedad, que va superar el Polo en els shoot-out. Un darrer error d’Olalla Piñeiro va condemnar un conjunt barceloní que va merèixer molt més durant els setanta minuts (0-0). “Hem atacat molt i hem generat més ocasions, però no ha pogut ser. La sensació és agra perquè veus com se t’escapa la feina de tot l’any en uns penals que, gairebé, són una loteria”, va comentar Olalla Piñeiro després del duel.