La història es capgira

Anna Gil plo­rava des­con­so­la­da­ment sobre la gespa de l’Edu­ardo Dualde. No podia parar. Li van venir al cap mesos i mesos de tre­ball. Mesos i mesos de mas­te­gar sorra con­tra el mateix rival de sem­pre, el Club de Campo, que havia apar­tat cinc vega­des el Junior dels títols de lliga i copa de la Reina . I, per fi, la història va can­viar. Després d’un par­tit intens i molt com­plet, les sant­cu­ga­ten­ques van tro­bar premi a l’esforç. En l’únic penal córner que van tenir, quan el temps regla­men­tari ja s’havia com­plert i l’empat a zero bri­llava en el mar­ca­dor, Anna Gil va posar el pal a terra per des­viar un xut de Carol Gar­cia i fer l’únic gol del par­tit. Un gol que tenia gust de glòria i que clas­si­fi­cava el con­junt sant­cu­ga­tenc per a la final. “Estem con­ten­tes, però no hem acon­se­guit res de res. La final serà encara més dura, sobre­tot men­tal­ment”, va avi­sar Joan Vidal, el tècnic sant­cu­ga­tenc. “Fa molts anys que hi arri­bem, però a l’hora de la veri­tat no ens crèiem que n’érem capa­ces. Aquesta vegada, ha estat dife­rent”, va ana­lit­zar Anna Gil. “Aquesta nit m’ha cos­tat molt dor­mir pen­sant en el par­tit. M’havia ima­gi­nat un gol així però no havia arri­bat a pen­sar que seria jo”, expli­cava la gole­ja­dora.

El Junior jugarà la final (13 h) con­tra la Real Soci­e­dad, que va superar el Polo en els shoot-out. Un dar­rer error d’Ola­lla Piñeiro va con­dem­nar un con­junt bar­ce­loní que va merèixer molt més durant els setanta minuts (0-0). “Hem ata­cat molt i hem gene­rat més oca­si­ons, però no ha pogut ser. La sen­sació és agra perquè veus com se t’escapa la feina de tot l’any en uns penals que, gai­rebé, són una lote­ria”, va comen­tar Ola­lla Piñeiro després del duel.