NATÀLIA RODRÍGUEZ
EXATLETA
“Estic força desconnectada dels Jocs Mediterranis”
“Hi ha hagut força descontrol i trobo a faltar ambient els dies previs a la inauguració d’aquesta gran competició”
“Penso que es podia haver aprofitat la meva experiència de tants anys com a atleta professional”
Tinc un centre de quiromassatge, però també vull fer d’entrenadora quan hagi madurat la meva etapa d’atleta
Natàlia Rodríguez (Tarragona, 1979), medallista en mundials i europeus en la distància dels 1.500 m i participant en quatre Jocs Olímpics, ha estat un dels millors talents que ha donat l’atletisme català i espanyol. Va tenir un pas fugaç per la regidoria d’Esports de Tarragona, abans dels Jocs Olímpics de Londres del 2012, i posteriorment es va oferir a col·laborar en els Jocs Mediterranis de la seva ciutat. L’organització no va considerar la seva proposta i ara es mira des de fora la que qualifica com una cita de primeríssim nivell per a Tarragona i totes les comarques de la demarcació. L’exatleta de Torreforta no es mossega la llengua i considera que s’hauria d’haver fet més feina prèvia de promoció. A punt de ser mare per tercera vegada, actualment exerceix de quiromassatgista i té projectes de futur per fer d’entrenadora de joves talents del tartan.
A una setmana de la inauguració, com viu els dies previs dels Jocs Mediterranis?
La veritat és que força desconnectada. Penso que hi ha hagut força descontrol. S’ha estat molt pendent del tema de les subvencions i a la ciutat no es viu realment la proximitat de la inauguració d’aquesta gran competició. Falta una mica d’ambient. Ho segueixo a través de la premsa, però n’estic al marge.
Al final col·labora o ha col·laborat en algun aspecte de l’organització?
No, de cap manera. Em feia molta il·lusió i m’hi vaig oferir, però no en van voler saber res. Vaig intentar contactar amb l’alcalde i amb les persones amb qui vaig treballar quan vaig ser regidora d’Esports, però no hi va haver resposta. Vaig interpretar que no els interessava i ja me’n vaig desentendre totalment.
Decebuda, suposo.
S’ha de valorar que hi ha gent molt vàlida treballant-hi, però penso que el fet d’haver estat tants anys atleta professional s’hauria d’haver aprofitat en una competició d’aquestes característiques. No són conscients de les repercussions que poden tenir uns Jocs Mediterranis per a una ciutat com Tarragona, ja que aquí l’esport l’han tingut una mica abandonat.
De fet, era a l’Ajuntament quan es va gestar part del projecte.
Sí, quan vaig accedir a la regidoria ja hi havia la candidatura. Vam anar a Turquia a presentar-la i ens la van concedir. Em feia il·lusió perquè estava en el projecte des del principi i, és clar, pensava que comptarien amb mi perquè hi col·laborés. A partir de llavors, però, se’n van desentendre, i no només de mi sinó d’altres persones molt vàlides que s’han quedat pel camí.
Té entrades per seguir algun esport?
En principi, no. Ho decidiré sobre la marxa.
Però suposo que li farà gràcia anar a veure alguna prova d’atletisme.
Sí, però costa una mica perquè quan has estat part activa dins la pista asseure’t a veure-ho des de fora no és el mateix.
L’han convidat a alguna cerimònia?
No. Vaig anar a la inauguració de l’estadi Camp Clar, però tampoc m’hi van convidar oficialment. Hi vaig anar de rebot ja fa algunes setmanes.
Pensa que els Jocs serviran per revitalitzar l’esport en general i l’atletisme en particular a les comarques tarragonines?
La repercussió es notarà, però penso que hi ha molta feina prèvia que s’hauria hagut de fer abans. El llegat real serà el suport que es doni a l’esport d’aquí a Tarragona i a l’esport de formació. La competició és important i s’ha de cuidar els esportistes que vinguin, però el que s’ha de potenciar sobretot i treure’n profit és la preparació i com ho percebrà la població. Si tens l’oportunitat, que els més petits s’hi enganxin i que visquin la competició de prop, i aquesta feina s’ha trobat a faltar.
Segur que el problema amb les subvencions i l’endarreriment d’un any dels Jocs tampoc hi deuen haver ajudat.
S’han quedat encallats en això i no han atès altres qüestions que potser no tenien tanta dependència de l’aspecte econòmic, com la implicació, i despertar l’interès i la il·lusió.
Continua vinculada a l’atletisme d’alguna manera?
Ara mateix no, però mentalment encara és com si estigués competint. Per circumstàncies de la feina i personals no disposo de gaire temps. Ara estic embarassada del meu tercer fill.
Felicitats!
Sí, tinc la Guadalupe, que aviat farà onze anys; en Bruno, que n’ha fet un, i un tercer, un altre nen, que vindrà a l’octubre.
Expliqui’m què vol dir que mentalment encara continua competint?
Vull dir que m’encanta competir. Segur que més endavant se’m tornarà a despertar el cuquet i em començaré a entrenar, però ara estic molt enfeinada. Ho tinc molt interioritzat i tard o d’hora tornaré a córrer.
Ho troba a faltar?
Sí, a més em vaig quedar amb la sensació d’haver deixat la meva carrera atlètica a mitges. Em va faltar posar la cirereta en uns Jocs Olímpics o tornar a abaixar uns segons més el meu registre per sota dels 4 minuts (3:59.51).
A què es dedica actualment?
Fa dos anys vaig muntar un centre de massatgista. Sempre m’ha agradat i a vegades faig gairebé de psicòloga perquè em venen alguns esportistes i em pregunten sobre aspectes de la preparació.
I la seva filla, la Guadalupe, practica algun esport?
De moment, fa gimnàstica rítmica a l’escola. Ella té clar que si fa atletisme vol esperar-se que jo comenci a fer d’entrenadora.
S’ho planteja?
Sí, jo vull entrenar, però primer haig d’acabar de madurar la meva etapa com a atleta per poder dedicar-me a ajudar altres.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.