SÒNIA FRANQUET
TIRADORA
“Arribo amb ganes. La forma en el tir és variable”
L’asconenca, que afronta els seus quarts Jocs Mediterranis i que va guanyar l’or a Pescara el 2009, explica que el nivell de pistola d’aire comprimit de 10 metres serà prou alt i aspira a “arribar a la final i lluitar per les medalles”
Pots tirar bé un dia i malament el següent perquè tot és de cap. La tècnica la saps i d’un dia per l’altre no la perds
Sònia Franquet (Ascó, 1980) afrontarà la vigília de Sant Joan a Tarragona en una única prova de pistola d’aire comprimit de 10 metres els seus quarts Jocs Mediterranis. Es va estrenar a Almeria el 2005 i a Pescara va guanyar l’or en la modalitat de pistola de 25 metres, que s’ha hagut d’obviar a Tarragona per dificultats d’infraestructura en la instal·lació original, el camp de tir Jordi Tarragó. A Mersin, el 2013, va ser quarta en pistola de 10 metres en una carrera prolífica en què ha aconseguit dues medalles de bronze en europeus (2007 i 2017) i una de plata en els Jocs Europeus de Bakú del 2015. Ha participat en tres Jocs Olímpics: Pequín (2008), Londres (2012) i Rio (2016). A la capital brasilera va acabar sisena: diploma olímpic.
Se sent més pressionada pel fet de competir a casa?
De moment no. Visc a Astúries i per a mi és com una altra competició internacional. Quan sigui a Tarragona, que arribo el dia 21, suposo que ja notaré més la pressió de ser a casa. El normal és que els familiars, tret dels Jocs Olímpics, no ens vinguin a veure tirar. Tens una mica més de responsabilitat que te la fiques tu mateix perquè al cap i a la fi ningú et demana que facis res d’extraordinari.
Quins compromisos té abans dels Jocs?
Aquest cap de setmana competiré a Granada en el campionat d’Espanya de 22. Després estaré un o dos dies a Astúries i marxaré un altre cop cap a Tarragona per competir el dia 23. Quan torni em quedaré en una concentració a Logronyo i el 6, 7 i 8 de juliol faré un classificatori per al mundial del setembre de Corea a Logronyo. El cap de setmana posterior faré un altre classificatori perquè tiro en dues modalitats.
Quin és l’objectiu a Tarragona?
El primer és entrar en la final i després lluitar per les medalles.
Aquest cop no podrà participar en pistola de 25 m.
Competirem al pavelló de Sant Salvador. S’ha tret la modalitat de pistola de 25 m i és una llàstima, però les instal·lacions haurien d’haver estat més grans per poder-la disputar. Normalment en la modalitat d’aire soc més constant i en 25 m força més irregular.
Quin és el motiu?
No ho sabria dir. No sé si és per volum d’entrenaments o perquè em costa més adaptar-me a la competició. No ho tinc clar.
Què li va semblar l’ajornament dels Jocs Mediterranis del 2017 al 2018?
Em van dir que es farien l’any següent, tot i que en un principi no era clar si es farien o no es farien. Hi ha hagut una mala ratxa econòmicament a Espanya i si es poden fer ara doncs endavant.
Quin serà el nivell?
Hi ha dues tiradores franceses, dues de sèrbies i la noia grega, hi ha bastant de nivell. Són noies que acostumen a estar entre les deu millors en les copes del món. El nivell és bastant alt.
El nivell serà similar al d’un europeu?
Una mica més baix, perquè tot el que són països de l’est de l’antiga URSS no hi participen.
I quin serà el seu objectiu en el mundial si s’hi classifica?
Entrar en alguna final de les tres competicions.
La motivació és un problema després de tants anys en l’elit?
Sempre hi ha alts i baixos. Quan comences la temporada et fa una mica de mandra i després vas agafant el fil.
Tòquio 2020 és a prop o lluny?
De moment ho veig encara una mica lluny. Ens estem preparant perquè hi ha moltes modificacions i a poc a poc ens hi anirem apropant.
Modificacions de quin tipus?
Tècniques, de les armes, ens hem d’anar modernitzant.
Cronològicament, va ser la primera que es va classificar per a Rio 2016 de tota la delegació espanyola. El mundial és una altra oportunitat?
Em vaig classificar en la primera competició en la qual es podia accedir i vaig ser la primera. El mundial seria el mateix cas. En equips mixtos hi ha dues places, però en aire i en 25 m no sé encara quantes places hi ha, però seria similar a quan vaig accedir a Rio i vaig accedir a la final i vaig obtenir el diploma. Pujar al podi seria el màxim però guanyar diploma en uns Jocs ja és molt.
Or en mixt recentment en la copa del món. Això vol dir que arriba en forma a Tarragona.
Arribo amb ganes. El tema de la forma en el tir és complicat. Mai no saps al cent per cent com t’anirà el dia. Espero que vagi bé. Pots tirar bé un dia i fer-ho malament el dia següent perquè al final tot és de cap. La tècnica la saps i d’un dia per l’altre no la perds. El cap et pot jugar males passades o de vegades t’ajuda.
Deuen tenir psicòlegs.
La gent es pensa que el club ens facilita el psicòleg i l’equip de treball, i ets tu mateixa que t’has de buscar l’equip perquè t’ajudi. La infraestructura que tenim muntada diríem que no és forta. Ens hem de buscar l’entrenador i tot.
En altres països tenen aquests mitjans?
Sí.
Per tant, competeix en desigualtat...
Sí. A poc a poc hem d’anar treballant perquè l’estructura del nostre esport sigui similar a la que hi ha a l’estranger.
Sovint és llarga la vida esportiva en el tir.
Depèn de la persona. Normalment tenim una vida esportiva molt llarga, però depèn de cadascú. És important airejar-se per evitar que t’acabis col·lapsant.
Ascó té dues esportistes en els Jocs, vostè i la jugadora d’handbol Judit Sans.
S’ha potenciat molt l’esport com l’handbol o el futbol i això ha donat fruits, tot i que sempre és molt difícil arribar a aquestes competicions.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Enllaços relacionats
Publicat a
Notícies
Dissabte,23 novembre 2024