Tot i la seva joventut, Judith Sans (Ascó, 1994), que durant mig any ha militat a les files del Midtjiland danès, és de les jugadores més experimentades que conformen la selecció espanyola d’handbol dirigida pel vallesà Carlos Viver. La pivot asconenca havia quedat fora de les últimes convocatòries i ha tornat en el moment més oportú, en uns Jocs Mediterranis que li fan una il·lusió especial. Durant més d’una dècada, del 2005 al 2016, la presència catalana en el combinat estatal havia estat nul·la, una situació que s’està revertint per la bona tasca en la promoció de l’handbol femení, segons destaca la mateixa jugadora. Al Vendrell, escenari de la primera fase de la competició, hi competiran, a més de Sans, Ivet Musons, Emma Boada i Andrea de la Torre.
Havia quedat fora de les últimes convocatòries de Carlos Viver.
Sí, en les últimes no m’havia convocat. L’últim cop que havia anat a la selecció espanyola va ser l’octubre de l’any passat.
En tot cas, era un bon moment per tornar-hi.
La veritat és que em feia molta il·lusió competir en els Jocs Mediterranis aquí, a Tarragona, i esperem que puguem fer un bon paper. Crec que tenim possibilitats. Segur que tindrem força familiars i amics animant-nos des de les grades. Juguem la fase de grups al Vendrell, i si accedim a semifinals ja ho farem al pavelló Campclar de Tarragona.
Així hi haurà una bona claca d’Ascó a les grades. Ja és curiós que una població tan petita tingui dues representants al màxim nivell.
Sí, som uns 1.500 habitants i en els Jocs Mediterranis serem dues perquè també hi tindrem competint la tiradora olímpica Sònia Franquet. Encara no hem coincidit perquè ella és força més gran que jo i em sembla que ara viu fora de Catalunya.
Havia jugat en la selecció espanyola al final de l’etapa de Jorge Dueñas, en l’europeu del 2016. Ha notat molts canvis a les ordres de Carlos Viver?
Amb el Jorge l’equip ja estava molt fet de molts anys, i ara en Carlos li ha tocat anar renovant la selecció per tenir un conjunt amb garanties amb vista als Jocs Olímpics de Tòquio 2020 i més endavant el mundial que es farà aquí, el 2021. El cas és que s’està treballant bé perquè tot i els canvis els resultats s’estan mantenint.
Com va la preparació?
Ens van convocar divendres i ara estem entrenant-nos a Pinto [al costat de Madrid] fins demà, perquè també teníem algun compromís amb el Comitè Olímpic Espanyol. Dijous marxem cap a Tarragona i dissabte ja comencem el torneig contra Eslovènia.
Què me’n pot dir, del grup A i dels seus rivals: Eslovènia, Grècia, Itàlia i Portugal?
No tenim gaire informació perquè en aquesta competició sovint hi ha força canvis de jugadores. En tot cas, si ens fixem en els campionats anteriors, Itàlia i Grècia serien els més accessibles, i els que ens haurien de donar més guerra serien Eslovènia i Portugal.
I de l’altre grup, quines seleccions destacaria?
Sèrbia i Montenegro són les favorites perquè els dos primers de grup ja accedeixen directament a les semifinals. També hi ha Macedònia, però es fa difícil fer pronòstics perquè estem a final de temporada i no sabem quines jugadores vindran.
Durant més d’una dècada, des del 2005 amb Cristina Gómez, i fins al 2016, amb la seva participació en l’europeu de Suècia, no hi havia hagut presència catalana en la selecció espanyola. Sembla que això ha canviat.
Sí, aquest cop serem quatre perquè també hi haurà la Ivet Musons, que ja va competir en l’últim mundial, i ara han entrat l’Emma Boada i l’Andrea de la Torre. També havia entrat en una altra convocatòria la Sara Gil, però n’ha quedat fora perquè l’han operat.
És una evidència que el nivell de l’handbol català està pujant?
Per una part es va notar quan va començar a haver-hi clubs catalans a divisió d’honor i de l’altra a Catalunya sempre s’ha cuidat la base de l’handbol femení. Algunes de les jugadores que som aquí hem passat per centres de tecnificació, a Amposta o a la Blume, a Esplugues, o fins i tot al CAR de Sant Cugat. Ara s’estan recollint els fruits de la tasca de promoció, i estic molt contenta que sigui així.
A l’horitzó tenen l’europeu de França. A veure si es pot mantenir en la selecció.
Abans hi haurà una concentració al mes d’octubre i ja es podrà veure quins són els plans del seleccionador.
Al marge de la selecció, ha jugat l’últim mig any a les files del Midtjyland, en la lliga danesa. Què tal l’experiència?
Ha estat molt bona en tots els sentits, tant en l’aspecte personal com en l’esportiu. No m’esperava que un equip de la lliga de campions volgués comptar amb mi, i l’experiència de poder jugar aquestes competicions ha estat increïble. En la lliga de campions vam arribar fins als quarts de final, i molt contenta, la veritat.
Li hauria agradat passar-hi més temps?
El cas és que el Midtjyland el conformaven l’equip de futbol i l’handbol, i ara s’han separat. El pressupost de l’handbol s’ha reduït pràcticament a la meitat i han optat per comptar, bàsicament, amb les jugadores de la casa.
I ha optat per tornar al Super Amara Bera Bera, l’equip de referència de la lliga espanyola.
Quan vaig saber que no podia continuar a Dinamarca, vaig mirar altres opcions per continuar a fora, però no m’acabaven de convèncer i vaig optar per tornar al Bera Bera. Em porto molt bé amb les companyes de l’equip i ja conec la seva manera de treballar. El primer cap de setmana de setembre ja tenim la supercopa pel fet d’haver estat les campiones de lliga i després la prèvia de la lliga de campions, abans de la fase de grups. A veure si aquest cop hi podem accedir.