El tre­ball en cada entre­na­ment, la per­se­ve­rança en els seus objec­tius, la lluita per cada bola a sobre la taula, la com­pe­ti­ti­vi­tat en cada cam­pi­o­nat, el cap ben cen­trat i el seu gran nivell de joc, són algu­nes de les qua­li­tats que Gàlia Dvo­rak ha mos­trat durant la seva llarga i fructífera car­rera espor­tiva. La juga­dora cata­lana, nas­cuda a Kíev fa 30 anys i esta­blerta a Mataró de petita, les mos­trarà a par­tir d’avui al pavelló Joana Ballart de Valls en les pro­ves indi­vi­du­als i per equips dels Jocs Medi­ter­ra­nis. Fa qua­tre dies va gua­nyar el seu sisè títol esta­tal abso­lut indi­vi­dual a Ante­quera i avui bus­carà una nova meda­lla en una com­pe­tició on ja va pujar al podi a Pes­cara (Itàlia) l’any 2009 en ser ter­cera en la prova per equips.

No és una gran figura inter­na­ci­o­nal ni està entre les pri­me­res del rànquing mun­dial –la seva millor clas­si­fi­cació va ser el lloc 72 l’any 2010 i ara és la 87–, però sem­pre és allà, com­pe­tint i donant feina a les seves rivals. Gàlia Dvo­rak ha dis­pu­tat tres Jocs Olímpics, ha com­pe­tit en mun­di­als abso­luts, ha gua­nyat meda­lles en mun­di­als de base, ha pujat al podi en cam­pi­o­nats d’Europa, tant abso­luts com de pro­moció, i ha acu­mu­lat innu­me­ra­bles títols esta­tals en totes les cate­go­ries. La seva capa­ci­tat per rela­ci­o­nar-se amb la resta de juga­dors i la seva gran experiència –va jugar el seu pri­mer mun­dial abso­lut amb quinze anys–, van fer que l’any 2017 fos esco­llida pre­si­denta de la comissió d’atle­tes d’Europa i fes d’enllaç entre els juga­dors i la fede­ració euro­pea. A prin­ci­pis d’aquest mateix any va ser desig­nada com a Atleta Model en els Jocs Olímpics de la Joven­tut que es dis­pu­ta­ran a l’Argen­tina a l’octu­bre. Ella i el coreà Ryu Sueng Min –campió olímpic indi­vi­dual l’any 2004– ani­ran a Bue­nos Aires per donar suport i con­sells als joves juga­dors de ten­nis de taula mit­jançant dife­rents acti­vi­tats i xer­ra­des.

Filla de dos juga­dors de l’extinta Unió Soviètica, la mata­ro­nina va des­ta­car molt aviat en un esport que conei­xia des que va néixer. Amb catorze anys ja havia debu­tat en la selecció esta­tal abso­luta i va gua­nyar el cam­pi­o­nat d’Espa­nya indi­vi­dual abso­lut, el pri­mer dels sis que té. Gai­rebé fixa en la selecció espa­nyola feme­nina, ha par­ti­ci­pat en tres oca­si­ons en la gran com­pe­tició per excel·lència, els Jocs Olímpics, i va anar a Pequín 2008, Lon­dres 2012 i Rio 2016. Havent com­par­tit vil·la olímpica amb els grans mites de l’esport mun­dial, Gàlia Dvo­rak posa de mani­fest la seva sen­zi­llesa amb situ­a­ci­ons com la de l’any pas­sat en què va mirar el seu extens pal­marès i va veure que li fal­tava un títol: el de cam­pi­ona de Cata­lu­nya indi­vi­dual abso­lut. Molts anys no havia pogut dis­pu­tar el català pels com­pro­mi­sos amb les selec­ci­ons esta­tals i en tres oca­si­ons que l’havia jugat, va per­dre la final i va ser sub­cam­pi­ona. Al juny de l’any pas­sat es va pre­sen­tar a Cale­lla, va gua­nyar el títol català indi­vi­dual, i la foto que ella mateixa va pen­jar a les xar­xes soci­als amb la copa, la mà fent el signe de la victòria i el seu gran som­riure, van ser la mos­tra de la il·lusió que li va fer.