El nostre objectiu eren les semifinals, però la victòria del primer partit contra una selecció del nivell d’Eslovènia ens va marcar el camí per ser més ambiciosos. Ara que estem a la final buscarem l’or, tenim confiança i crec que arribem en bones condicions.

Al principi ja vaig dir que era la gran favorita, però no vull treure cap mèrit a Croàcia, que va jugar la semifinal amb molta agressivitat, més endollada, i és a la final per mèrits propis. Ens espera un partit molt complicat.

Sí, és una motivació important, sobretot el fet de tenir la família i els amics veient els partits, cosa que habitualment no passa. A veure si som capaços de transmetre-ho a l’equip.

Està funcionant bé, de menys a més i deixarà unes bones instal·lacions que esperem que s’aprofitin. Però és una llàstima i una gran oportunitat perduda el fet que el pavelló estigui tan buit, que els clubs de base no hagin rebut cap tipus d’oferta per venir als partits. És una llàstima, també, que no s’hagi portat cap competició a les Terres de l’Ebre.

Després de setze anys al Barça vaig decidir sortir de la zona de confort. Vaig tenir l’oportunitat d’anar a Qatar, on va anar molt bé i em va obrir les portes de Tunísia. El gran objectiu és el campionat d’Àfrica del 2020, que classifica directament per als Jocs Olímpics.