Marta Galimany estava exultant ahir al matí sobre la pista d’atletisme de l’estadi de Campclar. La corredora de Valls acabava de guanyar una inesperada medalla de plata en la mitja marató dels Jocs Mediterranis, una gesta fonamentada en el bon coneixement del circuit urbà –l’inici era a la plaça Imperial Tarraco– i en el suport rebut pel fet de ser del territori. “Sí que arribava forta i descansada, i corria a casa, però no entrava en els meus plans acabar en el segon lloc. Estic molt contenta, gairebé no m’ho crec”, va afirmar Galimany, que va completar la cursa amb 1h15:16 –a dos minuts de la seva millor marca, un fet previst tenint en compte la duresa del circuit– i que mai no va poder aspirar a un or que es va endur la italiana Sara Dossena (1h13:48). La basca Elena Loyo va completar el podi (1h16:20). En la mitja marató masculina, l’or va ser per al marroquí Mohamed Reda El-Aaraby (1h04:03). El lleidatà Ayad Lamdassem es va retirar en els primers quilòmetres amb rampes.

En progressió

Marta Galimany va començar la cursa d’una manera conservadora. “Sabia que el circuit tenia cap al final dos quilòmetres durs i per això d’entrada no he volgut arriscar i no m’he situat en el grup de les capdavanteres, que han començat massa fortes i ho han acabat pagant. Després, a meitat de la cursa, he vist que podia més i he decidit deixar el meu grup i tirar endavant. I veure que el grup de davant s’estava desfent m’ha animat més”, va explicar l’atleta vallenca, que, en plena progressió, va anar avançant atletes, excepte Dossena, que es va imposar amb autoritat, i va acabar segona amb marge.

El fet de córrer a casa va acabar sent decisiu, no només pel fet de tenir el circuit apamat, sinó pels ànims que va anar rebent al llarg de la cursa. “He notat moltíssim suport, amb tota la gent que m’anava animant. M’ha fet treure forces de no sé on. He corregut amb la pell de gallina”, va dir Galimany, que ara se centrarà en la marató de l’europeu de Berlín, la selecció del qual es tancarà a finals de juliol.