Entre llums i ombres

Els Jocs Medi­ter­ra­nis de Tar­ra­gona es tan­quen avui després de deu dies inten­sos, dei­xant enrere uns quants pro­ble­mes, alguns de més pun­tu­als i d’altres de més estruc­tu­rals –sobre­tot la falta de públic en mol­tes seus–, però també amb aspec­tes posi­tius. De fet, la valo­ració que, en línies gene­rals, en fan els espor­tis­tes i les dele­ga­ci­ons és bona, i algu­nes com­pe­ti­ci­ons han tin­gut un bon nivell espor­tiu.

Els Jocs no van tenir un bon inici, ja que la cerimònia d’ober­tura no va acon­se­guir que el Nou Estadi s’omplís, ni de bon tros. La imatge tele­vi­siva de molts seients buits es va ajun­tar amb la polèmica per les entra­des, amb el govern català i la UFEC quei­xant-se de manca d’invi­ta­ci­ons, i enti­tats espa­nyo­lis­tes, segons es va denun­ciar, reser­vant-se paquets impor­tants. Després de la cerimònia, en què es van tro­bar a fal­tar referències a la cul­tura tar­ra­go­nina i a la cata­lana, que en els pri­mers dies de com­pe­tició hi hagués erra­des –uns him­nes que no van sonar, Mireia Bel­monte lliu­rant una meda­lla per falta d’auto­ri­tats...– i fets ali­ens a l’orga­nit­zació –l’atro­pe­lla­ment d’un nen per una per­sona que anava beguda amb un cotxe de l’orga­nit­zació– no van aju­dar a millo­rar la imatge. Més greu va ser la plan­tada dels àrbi­tres de lluita perquè no cobra­ven les taxes dels seus comitès i els pro­ble­mes a la pista de bàsquet, que van fer ajor­nar l’inici del tor­neig. També hi ha hagut pro­ble­mes amb els trans­ports, sobre­tot amb els busos que enlla­cen les seus.

L’assistència de públic ha estat un dels punts febles. El Palau d’Esports Cata­lu­nya, on s’ha vist par­tits d’hand­bol de nivell, ha tin­gut entra­des pobres, igual que la Tar­raco Arena Plaça, seu del volei­bol, o la pis­cina amb el water­polo. En gene­ral s’ha vist força seient buit, tot i que és cert que els últims dies, amb la con­cen­tració de finals, s’ha millo­rat, i que al llarg de la set­mana hi ha hagut bons ambi­ents en natació, atle­tisme, gimnàstica rítmica i hal­te­rofília. S’ha cri­ti­cat la falta de pro­moció, el sis­tema de venda d’entra­des –en mol­tes seus no es podien com­prar in situ– i el fet de comp­tar poc amb les fede­ra­ci­ons cata­la­nes i els clubs. Amb pocs afi­ci­o­nats de fora, hi haurà poc impacte econòmic a la ciu­tat. De fet, els bars i boti­gues pre­sents a l’ane­lla han fet poc calaix.

Mal­grat tot, la majo­ria d’espor­tis­tes i dele­ga­ci­ons han fet una valo­ració posi­tiva dels Jocs, sobre­tot pel que fa a les ins­tal·laci­ons, un dels actius prin­ci­pals que en que­da­ran i que el ter­ri­tori haurà de saber apro­fi­tar; els hotels i el paper dels volun­ta­ris, uns 3.500 segons les dades ofi­ci­als i que han estat bàsics en el dia a dia de les com­pe­ti­ci­ons. El nivell espor­tiu, un xic diver­gent en funció de cada dis­ci­plina, ha estat en gene­ral ele­vat, sobre­tot en la natació –Mireia Bel­monte i Jes­sica Vall–, l’hal­te­rofília –Lidia Valen­tin–, l’atle­tisme –la sèrbia Spa­no­vic amb la millor marca mun­dial de l’any en salt de lon­gi­tud–, el judo i el piragüisme, a més d’equips de nivell en hand­bol i water­polo.