Els divuitens Jocs Mediterranis, els que han situat Tarragona com a capital esportiva del Mare Nostrum, es van tancar ahir amb una cerimònia de clausura que va servir, sobretot, d’homenatge als voluntaris i en què hi va haver més referències a la cultura tarragonina i a la catalana que en l’acte inaugural. El moment més significatiu va ser el lliurament, per part de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de la bandera dels Jocs Mediterranis a Noureddine Boukhatem, l’alcalde la ciutat algeriana d’Orà, seu de la pròxima edició de la competició, el 2021. Ballesteros, entre xiulets i aplaudiments, va reiterar durant el seu discurs “l’èxit” de l’esdeveniment, i ho va agrair, sobretot, als voluntaris, “uns herois”, i als esportistes, “com ho demostren les fites assolides”. L’alcalde de Tarragona va fer un símil entre els Jocs i el mite d’Ulisses: “Ha estat un camí llarg i difícil, i hem sobreviscut a cants de sirenes i envestides de ciclons. Per Tarragona, la nostra Penèlope, tots els sacrificis valen la pena.” Malgrat la falta de públic en la majoria de seus, i d’algunes polèmiques i errades, l’organització fa un bon balanç dels Jocs, tot i que Ballesteros no va afirmar que haguessin estat els millors de la història –era el seu objectiu, tal com havia dit abans dels Jocs– ni s’han fet públiques les dades d’assistència.

En un Nou Estadi que va registrar un millor ambient que en la inauguració –van fer efecte les 5.000 entrades repartides entre col·lectius i clubs socials, culturals, cívics, educatius i esportius, i als voluntaris–, tot i que també lluny del ple, hi va haver més igualtat en la presència de banderes espanyoles i catalanes –i pancartes independentistes– que fa deu dies, quan les rojigualdas van guanyar per golejada, amb polèmica pel que fa al repartiment de les entrades. El català, molt marginat durant la competició, va tornar a guanyar pes ahir. Una altra crítica a la cerimònia inaugural –l’absència de quota local– va ser compensada ahir de seguida, a l’inici de la cerimònia, amb l’entrada de la bandera de Tarragona amb la música dels grup de grallers So Nat i una coreografia contemporània sobre la Sardanova, del compositor Santi Arisa. Va ser en aquell moment que els esportistes –els que quedaven a Tarragona– van desfilar amb la música de dos discjòqueis. Diverses actuacions musicals, com ara la d’Álvaro Soler, molt celebrada, i un espectacle pirotècnic van posar el punt final a l’acte.