És la lliga que més valoro de les que he guanyat amb el Polo. Ha estat la més difícil. Érem un equip renovat i amb gent molt jove. Estàvem a l’expectativa del que farien els joves i veus el Polo del setembre i el d’ara i hem fet una millora espectacular. Potser no teníem la millor plantilla del últims sis anys però hem tingut una unió amb l’afició i de vestidor molt gran.

Els que fa anys que juguem a alt nivell sabem que és molt complicat. Sembla que guanyar estigui a l’abast de tothom però no és així. El club havia fet una aposta gran per organitzar la final a quatre –ara s’ha de fer una aportació econòmica molt alta–, mobilitzes gent que paga per entrar… i teníem un deute pendent. La comunió del factor humà ha estat clau per decantat els petits detalls.

Carlos Garcia Cuenca és la persona més detallista que conec. Vol tenir-ho tot controlat. Va canviar el club, havia estat molts anys amb jugadors bons però ho va capgirar. I estem fent història.A la gent li costa valorar els nostres èxits però hem arribat a gairebé totes les finals. És espectacular.

Va ser un èxtasi perquè creiem que ens la mereixíem, l’hem perseguit molt en un any en què no érem tan favorits. La gent veu dos partits però hi ha una feina molt gran rere un títol. És l’èxit d’un grup jove que té el reforç dels que som més veterans.

Pot sobtar però a la copa de València i a la lliga de Barcelona són de les finals en què ha vingut més gent. En el futur no sé què passarà. El club que fa d’amfitrió ha de fer un esforç gran per adequar les instal·lacions i és clar... a veure qui ho vol fer.

El Polo és i sempre ha estat transparent. S’ha treballat molt la base però també sap que s’ha de portar tres o quatre peces clau del panorama internacional per reforçar l’equip. Va bé per a l’equip perquè guanyi però també perquè et fa créixer els jugadors que tens a dins. Hi ha equips que tenen jugadors que no són de la casa que venen i diuen que fan un Erasmus o que són incorporacions. És hipòcrita perquè també són fitxatges.

Nosaltres fa molt de temps que guanyem, que estem a dalt de tot. I jo ho entenc perquè també he estat a l’altra banda, sense guanyar res en vuit anys. És frustrant. Veus que any rere any el Polo va canviant les cares, rejovenint-se i continua a dalt. Hi ha anys que se’ns pot fer més crítiques, d’altres que no. Però tots els equips fitxen.

L’arribada del Roc és una excel·lent notícia. És un jugador amb un talent innat i un caràcter que ens farà créixer encara més. I ens fa tenir més possibilitats que mai de guanyar-ho tot. És un jugador diferent amb qui he compartit vestidor a la selecció, hem estat rivals i ara només ens faltava jugar junts al club. N’estic molt content. Compto les hores per jugar al seu costat.

Totalment. El nivell ha pujat des de fa uns anys. Han entrat més clubs al grup dels grans. Que els jugadors es canviïn ajuda a millorar la competitivitat. Abans, un canvi de club era un drama. Tothom ho veia amb mals ulls. Això beneficia.

He tingut la sort d’estar dos anys a Holanda i és un altre hoquei. Nivell d’entrenaments, nivell de partits, competir cada dia…Hem fet un salt de competitivitat però estan per sobre. Has d’arribar en les millors condicions de tots, que s’alineïn els astres i que els rivals facin un molt mal partit. És complicat. També crec que si aquest any haguéssim arribat a la final a quatre europea potser no hauríem guanyat la lliga. Quan t’eliminen estàs tocat però has viscut l’experiència de l’EHL. No canvio guanyar una lliga per classificar-me per a una final a quatre europea.

El projecte continua sent molt ambiciós. Els jugadors que tenim a l’equip, el factor humà de l’equip, l’adrenalina, que l’hoquei és la meva passió... I que el Polo m’ho ha donat tot. Continuo gaudint-ne i això és el més important. I crec que puc seguir rendint al màxim nivell i aportar el meu nivell per guanyar tots els títols.

L’any passat vaig parlar amb ell perquè feia 12 anys que no em perdia gairebé res de la selecció durant cada estiu. I havia de ser una mica egoista amb el tema laboral. Em va dir que sí…que més endavant en tornaríem a parlar i aquesta conversa encara no ha arribat. La porta no està tancada perquè em sento bé i crec que podria aportar moltes coses.

Abans, tot depenia del físic fins a aquesta última renovació però quan acabin aquests dos anys serà el tancament d’una etapa. Serà molt dur però crec que s’ha de saber quan tancar una etapa. En un 99,9% quan passin aquests dos anys serà el meu comiat.