CLÀUDIA SABATA
CAMPIONA DEL MÓN SUB-23 CURSES MUNTANYA
“A mi no m’han posat cap problema per dur el llaç”
La berguedana va repetir l’or que havia guanyat el 2017, amb la diferència que aquest cop corria amb un llaç groc al dorsal
“He rebut més comentaris positius que negatius”
Des del moment que els nostres polítics van entrar a la presó, em vaig proposar que a totes les curses correria amb el llaç
Clàudia Sabata (Berga, 1995) ha guanyat aquesta temporadal seu segon títol mundial de curses de muntanya en la categoria sub-23. Ho va fer en poc més de 3 hores i amb més de 15 minuts d’avantatge respecte de la russa Ekaterina Ryazanova, segona i bronze en la vertical. L’esportista de l’AE Mountain Runners del Berguedà va ser or, igual que fa un any a Arinsal, en la Skyrace i plata en el quilòmetre vertical. La diferència, que aquesta vegada corria amb un llaç groc al dorsal, tal com havia fet abans en la World Ski Mountaineering Masters de la Xina o en l’estatal d’esquí de muntanya, a Candanchú, aquest hivern amb la selecció catalana.
Potser el títol de l’any passat va arribar de sobte i el d’aquest ja el tenia com un objectiu?
Sí, exacte. L’any passat va ser una mica com una sorpresa guanyar-lo, per com havia anat la temporada i perquè vaig començar a competir fa molt poc. I no em plantejava objectius sinó que a poc a poc vaig anar fent fins als mundials, que vaig tenir la sort de poder guanyar.
Segona a la vertical i primera a la ‘skyrace’, vol dir que recupera millor que la resta? De què és més, d’esquí o de peu? O és com haver d’escollir entre pare i mare...?
Les dues disciplines... I és molt difícil dir-ho, s’ha de combinar i vaig començar a competir-hi al mateix temps. A mi, els dos anys la cursa vertical en el mundial, per diferents motius, no m’ha anat gaire bé. No m’hi he acabat de trobar mai del tot bé i, en canvi, sí que en la cursa en línia, al principi potser m’ha costat una mica arrencar, sobretot en aquesta última, però després he pogut agafar el meu ritme. I a mi m’agraden molt més aquest tipus de curses, més llargues i tècniques. I que també hi hagi baixades, que m’agrada molt.
S’està comentant molt que ve una nova generació, tant a les curses a peu com en esquí. Que hi hagi hagut Kilian Jornet o Laura Orgué, els ho ha posat més fàcil o els afegeix pressió?
Sí, és clar, vulguis o no, a nosaltres ens han obert les portes, per dir-ho d’alguna manera. Sincerament, aquest esport està creixent molt i no només pel nostre cas, sinó que hi ha molta més gent de nivell i amb molt talent. Ara, si arribarem a ser com ells, tampoc no ho sé, però pas a pas aquests mundials i diferents competicions que hem fet en altres disciplines sí que ens obren les portes a nosaltres.
Aquesta temporada d’estiu ja ha tret el cap entre les 10 primeres en alguna copa del món. S’ho planteja en la temporada d’hivern amb esquí de muntanya?
D’esquí, depèn. Intento seguir els campionats de Catalunya i d’Espanya, i després en les copes del món... Aquest any m’hi vull estrenar amb la selecció catalana, en copes del món de llarga distància. Tinc ganes de començar a provar curses més llargues i tècniques.
La possibilitat que l’esquí de muntanya entrés en el programa olímpic, és una motivació afegida, sobretot per als més joves?
Bé, al final ho van denegar i la possibilitat aquesta ja no existeix. No en sabem els motius, però segurament en els propers Jocs no hi serà i, de moment, tot fa pensar que no ho acabi sent. Sí que quan ens van donar la notícia que podia passar ens obria moltes portes, perquè en aquest esport, malauradament, els esportistes que estan a dalt de tot d’això en viuen molt pocs. I ser olímpic t’obre moltes portes, moltes possibilitats de créixer i de dedicar-te a l’esport. Com qualsevol d’elit.
Corria amb la selecció espanyola i duia un llaç groc. Comentaris?
Bé, el llaç groc no me’l poso perquè corro amb la selecció espanyola, sinó perquè, des del moment que els nostres polítics van entrar a la presó, em vaig proposar que a totes les curses correria amb el llaç. Sigui amb qui sigui. I ho vaig fer a l’hivern i també ara. I sí que m’ha portat algun problema i he rebut alguns comentaris negatius. Però també he de dir que n’he rebut més de positius que de negatius, de tota la gent que em donava suport. I estan molts contents que portés el llaç en aquests campionats del món i altres curses.
Costa molt veure que els esportistes, a certs nivells, es defineixin. O és perquè la qüestió és massa forta per no fer-ho?
Tot depèn de la persona i com l’afecti... Però si tu vols avançar, esportivament, com a esportista i no com a persona, no tens cap altre remei que acceptar les condicions que et posa la selecció. I si acceptes competir amb Espanya estàs acceptant la totalitat de les seves normes. El que comporta portar Espanya a sobre, t’agradi o no... I costa definir-se, és clar. Però, per exemple, de part de la selecció he rebut tot el suport i afecte. No m’han posat cap problema per dur el llaç i m’he sentit molt còmoda aquesta vegada. De veritat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.