Des de diumenge passat, cinc anys, un mes i dinou dies després, Tiger Woods torna a sentir-se campió. La turmenta de problemes físics i personals que l’ha martiritzat durant els últims temps per fi s’ha esvaït i l’ex-número u mundial -683 setmanes assegut al tron, 281 d’elles de forma consecutiva- torna a oferir la seva millor versió. El cas és que, amb 42 anys i quan ningú no l’esperava, Woods s’ha fet amb el Tour Championship, el quart i últim torneig dels playoff de la FedEx Cup, disputat a l’East Lake d’Atlanta. Ho ha aconseguit, a més, presentant uns números extraordinaris: 11 cops sota el par del camp (269), dos menys que Billy Horschel i quatre menys que Dustin Johnson. “80 és un número bonic, ja feia massa temps que m’havia quedat en 79”, va ironitzar Tiger a Atlanta, amb un renascut somriure als llavis, després d’assaborir la seva vuitantena victòria en el PGA Tour. L’anterior datava del 4 d’agost de 2013, al TPC Southwind de Memphis (Tennessee), quan el seu palmarès, amb 14 enlluernadors Majors, encara intimidava. El que va venir després, però, va ser la nit més fosca.

Es fa difícil concretar quan va ser que Tiger Woods va tocar fons en aquests cinc anys. El mes de febrer de 2017, per exemple, quan es va retirar del Dubai Desert Classic eliminat a la primera volta, res no feia pensar en la seva resurrecció. Era el primer torneig oficial que disputava després de 17 mesos, en els quals havia passat tres vegades per la sala d’operacions. De fet, a l’abril tornaria a ser operat perquè la seva esquena no deixava de fer-li mal. Fos com fos, Woods no se’n sortia i, el 29 de maig de 2017, va ser arrestat per conduir sota els efectes de l’alcohol a Júpiter (Florida).

El passat va ser, sens dubte, un annus horribilis per al golfista de Cypress, que va acabar en el número 656 del rànquing de la PGA. Aquest 2018, però, tot ha canviat. Ajustant-se al seu nou cos, treballant com mai, Tiger Woods ha estat capaç d’inventar un nou swing i de jugar sota la pressió dels millors del món. De mica en mica, ha demostrat que podia tornar a competir i, ara mateix, després de guanyar a Atlanta, ocupa el lloc 13 del món. Si és veritat que ha tornat en la seva màxima expressió, el rècord de 18 Majors, que ostenta Jack Nicklaus, no serà un impossible per a ell.