Sub­ven­ci­ons: clars i obs­curs

Si bé gai­rebé 9 de cada 10 enti­tats que han dema­nat sub­venció l’han obtin­gut i l’agi­li­tat en la tra­mi­tació és ben valo­rada (6.12 sobre 10), punxa la dotació econòmica (9 de cada 10 la con­si­dera baixa o molt baixa) i, en la mateixa pro­porció, les enti­tats tam­poc conei­xen les noves línies de sub­venció. Tres de cada qua­tre –i tant se val si són d’esports indi­vi­du­als o d’equip– es mos­tren contràries a la reti­rada de les sub­ven­ci­ons als espor­tis­tes fede­rats.

Suports a l’esport: un món des­co­ne­gut

Falla, segons l’estudi, la relació entre enti­tats i tècnics muni­ci­pals del dis­tricte: només apro­ven en 2 dels 10 dis­tric­tes (Sants-Montjuïc i Sant Andreu), són de difícil accés per 6 de cada 10 enques­tats i un per­cen­tatge sem­blant no hi ha con­tac­tat mai o només esporàdica­ment.

També tenen una mala ava­lu­ació les acci­ons de pro­moció de l’esport que ha fet l’Ajun­ta­ment, tant de l’esport de l’enti­tat enques­tada (4.14) –només l’apro­ven des del bàsquet i des del sec­tor d’esports per a per­so­nes amb diver­si­tat fun­ci­o­nal– com dels pro­jec­tes amb pro­jecció inter­na­ci­o­nal (3.84) i del suport específic a cada enti­tat (3.38). Dos terços dels enques­tats asse­gu­ren que cap repre­sen­tant del con­sis­tori ha assis­tit als actes més relle­vants que han orga­nit­zat.

També es posa de mani­fest una interacció baixa amb l’Ins­ti­tut Bar­ce­lona Esports. La mei­tat no hi ha tin­gut con­tacte amb un tècnic i en el cas dels repre­sen­tants polítics el per­cen­tatge puja a dos de cada tres. En canvi, entre els que s’hi han rela­ci­o­nat la valo­ració és posi­tiva més cap als tècnics (7 de cada 10) que cap als polítics.

Un dels pro­jec­tes del qual el govern d’Ada Colau n’ha fet ban­dera, el Pla Estratègic de l’Esport, és un per­fecte des­co­ne­gut per al 89 per cent dels enques­tats.

Entre les deman­des de noves ins­tal·laci­ons des­ta­quen un nou pavelló cobert (57%) per sobre d’una pista poli­es­por­tiva coberta (46%), men­tre que una pis­cina coberta, una pista d’atle­tisme i un camp de rugbi mereix la recla­mació del 38%. Tanca la llista un camp de fut­bol, que només veu neces­sari un 27% dels enques­tats. La franja horària més deman­dada per dis­po­sar de les ins­tal·laci­ons va de les 5 de la tarda a les 12 de la nit.

Ins­tal·laci­ons: uti­lit­za­des i valo­ra­des

La mei­tat de les enti­tats espor­ti­ves de Bar­ce­lona rea­lit­zen les seves acti­vi­tats en ins­tal·laci­ons muni­ci­pals i en valo­ren amb un 6.19 el seu man­te­ni­ment (només les sus­pe­nen repre­sen­tants de dos esports i els del dis­tricte de Sant Andreu). Un 56% de les que en fa ús en algun moment n’ha de pagar un llo­guer i d’aquests només un 20% rep alguna ajuda.

7 de cada 10 enques­tats no estan con­tents amb l’ús que es fa del Palau d’Esports i el des­ti­na­rien a acti­vi­tat espor­tiva.

A favor dels grans esde­ve­ni­ments

Amb valo­ra­ci­ons altíssi­mes (entre 9.34 i 8.25) els enques­tats per­ce­ben el valor social de les seves acti­vi­tats en con­cep­tes com el foment de la diver­si­tat i la no dis­cri­mi­nació, la cohesió social, el retorn social i l’extensió de la població que prac­tica esport en un model de pro­xi­mi­tat. L’auto­es­tima del sec­tor, per tant, és alta.

En canvi, el judici a la política de grans esde­ve­ni­ments de l’Ajun­ta­ment és molt dife­rent. Un 71% con­si­dera que el con­sis­tori hau­ria de lide­rar i orga­nit­zar grans esde­ve­ni­ments. El per­cen­tatge dels que apro­ven la política de dei­xar-hi de donar suport i els que no veuen bé ni una opció ni l’altra és simi­lar i no arriba al 14%.