[N.S.] És una barreja entre la tècnica del patinatge –allò que els jutges potser miren més–però també un entreteniment per a tots els públics. Això és un aspecte que ha enriquit molt el patinatge perquè els xous permeten que tothom pugui gaudir plenament d’aquest esport.

[R.P.] Hi ha una part molt important d’espectacle i una vessant artística. També hi ha, però, una feina física rellevant, que és el treball de coordinació i d’agilitat, però la plasticitat ens porta cap a l’espectacle.

[N.S.] Anirà a més. Cada vegada ens segueix més públic i això fa que els grups d’esforcin per tenir més nivell. Que l’afició pugi com l’escuma cada any enriqueix sobretot el nivell dels clubs de Catalunya i fa que siguem més competitius en l’àmbit internacional. És com una benzina que ens posa les piles a tots.

[R.P.] És una modalitat consolidada que té molts avantatges respecte al patinatge individual, que sol anar lligat a entrenaments més durs i en solitari. Com altres esports d’equip té una vessant de companyonia que el fa més atractiu, fins i tot una vessant lúdica. Això fa que els xous siguin més ben acceptats. En l’àmbit individual es fa molt difícil competir contra les grans figures mundials; en grup hi ha una manera de compartir l’experiència que és diferent, més accessible.

[N.S.] Treball, constància, equip, esforç, sacrifici, programació, previsió. Hi ha moltes paraules imprescindibles. Un any abans de l’estrena ja comences a pensar i preparar el xou de la temporada vinent i en els últims mesos ho intensifiques tot i fas que tothom hi estigui molt concentrat.

[R.P.] Treballo amb un any d’anterioritat. Busco la idea i la música, faig el muntatge musical i a partir d’aquí preparo la coreografia; l’Ester Fàbrega és la persona que m’ajuda i s’encarrega de fer el treball d’entrenament del dia a dia. Quan intensifiquem més els entrenaments és per les festes de Nadal o quan s’acosten les competicions.

[N.S.] Cada vegada és diferent i depèn del muntatge que fas. Diria que és meitat i meitat, però no pots oblidar mai la part tècnica del patinatge ni tampoc la d’espectacle perquè si no no té sentit la modalitat.

[R.P.] Crec que la part física i tècnica ha anat in crescendo en els últims anys. Hi ha més exigència. La part expressiva s’ha mantingut en el mateix tarannà.

[N.S.] La idea és innovar i intentar sorprendre sigui amb una part més tècnica o en la part artística. Com a grup sempre hem de millorar cada any, aquest és el nostre objectiu. Però no és gens fàcil.

[R.P.] En certa manera sí que ens sentim obligats a afegir-hi cada vegada una mica més de dificultat, posar-hi algun ingredient més. Estem en el punt de mira de molts altres grups. Hem de continuar defugint les temàtiques clàssiques, tocar tecles diferents i sorprendre el públic. I provocar una mica també. Que es parli de tu és bo.

[N.S.] Les motiven també els bons resultats. Fan molts de sacrificis i si rere aquest esforç no hi hagués cap resultat, no seria el mateix. Ara han pogut fer realitat el somni d’un patinador o esportista, que és competir en campionats del món. Però no només valorem els resultats. Hi ha altres coses, com el treball del dia a dia i el bon rotllo que tenen entre totes.

[R.P.] Sovint han quedat sorpreses, i no positivament, quan els he exposat alguna idea o música perquè l’han trobat provocadora. Però ara confien en les meves decisions i després d’una impressió negativa es deixen portar per les sensacions.

[N.S.] Normalment la reacció fora de Catalunya quan fem els nostres xous és molt bona. Sovint al·lucinen. Però és molt difícil que el nivell que tenim aquí o a Itàlia, que és on hi ha la tradició de patinatge sobre rodes i també d’hoquei sobre patins, es vegi a altres llocs. S’hi van afegint nous països. Ho veiem en els mundials. És un espectacle, molta gent ho segueix i s’està expandint. Aquí està la gràcia, que no siguem sempre els mateixos.

[R.P] La modalitat existia fins i tot abans que arribéssim nosaltres, però no se li donava importància. Des d’aquí ens ho vam agafar d’una manera molt seriosa i els resultats en són la prova; no només nosaltres sinó molts equips de Catalunya. Això va despertar la curiositat, per exemple, dels clubs italians, que abans ho havien vist com una cosa de segona categoria. En tot cas, diria que l’operació de portar els World Roller Games a la Xina no va ser positiva. És un país sense cap tradició en el patinatge artístic.

[N.S.] Dependrà també dels entrenadors. Els que es dediquen a dirigir patinadors individuals els han de saber guiar i conscienciar perquè continuïn. Potser algú ha canviat de modalitat, però als que realment gaudeixen de l’individual i tenen un bon nivell moltes vegades no els agraden els xous perquè ho veuen com una cosa aliena. Sovint han de dedicar tantes hores d’entrenaments que no els queden hores per participar en grups de xou.

[R.P.] En certa manera debilita la modalitat individual perquè alguns patinadors es decanten per fer grups de xou, siguin quartets, grups petits o grups grans. És difícil compaginar les dues modalitats però si ens fixem en alguns campions italians veiem com ells alternen diferents modalitats i els grups de xou els ajuden, a més, a millorar l’expressió i la forma de desenvolupar-se a la pista. Si ells ho poden fer, vol dir que és possible.

[N.S.] És un mur cada vegada menys alt. Estem veient grans patinadors catalans amb èxits internacionals que són admirats per tothom, no només per la gent del patinatge. De fet, és un espectacle veure’ls perquè per la força física que tenen els salts que poden arribar a executar ara mateix tenen més dificultat que els de les noies. Això es valora cada vegada més.

[R.P.] Tot i que cada dia la gent està més mentalitzada per qualsevol qüestió social relacionada amb la igualtat i el masclisme, hi continua havent molts tabús a la societat. Poden anar dient moltes coses però després, quan es troben en segons quina situació, es repeteixen el tòpic de si aquest esport és només per a noies. Aquesta lluita sempre hi serà, tot i que és cert que hem avançat i que els patinadors són ara més acceptats que abans.

[N.S.] Les despeses són brutals, sobretot quan vam anar al mundial de la Xina, i el suport, absolutament irrisori.

[R.P.] No és un tracte just. Només vam aconseguir una petita ajuda per a les inscripcions al campionat d’Europa. El problema nostre amb ells ve de lluny.

[N.S.] El primer que hem de fer és arribar-hi perquè cada temporada és diferent i comencem de zero. No puc dir que el somni sigui guanyar una medalla perquè no sabem què farà la resta de la gent i per molt que tu portis un bon ball potser els altres el tenen millor.

[R.P.] Amb la gent que he anat parlant tenim moltes ganes que els WRG deixin empremta i que marquin un abans i un després en aquesta mena d’organitzacions, que sigui, salvant les distàncies, com Barcelona 92.

[N.S.] Sí, perquè saps que des del campionat gironí a principi de temporada has de portar les piles posades perquè ens trobem el campió i el subcampió del món i pot passar qualsevol cosa. Això fa pujar el nivell.

[R.P.] El que em motiva realment és veure que aquesta és una modalitat que creix. Nosaltres estem en el punt de mira i la competència també fa que la gent hi vegi un extra per anar a veure els campionats, no només com un espectacle sinó com una competició. De vegades, amb tot, tinc la sensació que ningú és profeta a la seva terra i que els elogis arriben més dels que estan més lluny que no pas dels que estan més a prop.

[N.S.] L’únic que puc avançar és que és absolutament diferent del de l’any passat i d’un estil que no hem tocat fins ara.

[R.P.] De moment és informació confidencial.

[N.S.] He estudiat pel món de l’esport i gaudeixo molt amb els que tenen una vessant artística, com la gimnàstica artística o la rítmica. Però també m’encanta el futbol. Els meus fills hi juguen i m’agrada que ho facin. Els esports d’equip tenen un ingredient afegit que de vegades els individuals no tenen.

[R.P.] Em decanto més per l’art, per exemple un espectacle de dansa, Cirque du Soleil; són els que més m’atreuen i em fan despertar la imaginació.