Que continuï l’espectacle

[N.S.] És una bar­reja entre la tècnica del pati­natge –allò que els jut­ges pot­ser miren més–però també un entre­te­ni­ment per a tots els públics. Això és un aspecte que ha enri­quit molt el pati­natge perquè els xous per­me­ten que tot­hom pugui gau­dir ple­na­ment d’aquest esport.

[R.P.] Hi ha una part molt impor­tant d’espec­ta­cle i una ves­sant artística. També hi ha, però, una feina física relle­vant, que és el tre­ball de coor­di­nació i d’agi­li­tat, però la plas­ti­ci­tat ens porta cap a l’espec­ta­cle.

[N.S.] Anirà a més. Cada vegada ens segueix més públic i això fa que els grups d’esfor­cin per tenir més nivell. Que l’afició pugi com l’escuma cada any enri­queix sobre­tot el nivell dels clubs de Cata­lu­nya i fa que siguem més com­pe­ti­tius en l’àmbit inter­na­ci­o­nal. És com una ben­zina que ens posa les piles a tots.

[R.P.] És una moda­li­tat con­so­li­dada que té molts avan­tat­ges res­pecte al pati­natge indi­vi­dual, que sol anar lli­gat a entre­na­ments més durs i en soli­tari. Com altres esports d’equip té una ves­sant de com­pa­nyo­nia que el fa més atrac­tiu, fins i tot una ves­sant lúdica. Això fa que els xous siguin més ben accep­tats. En l’àmbit indi­vi­dual es fa molt difícil com­pe­tir con­tra les grans figu­res mun­di­als; en grup hi ha una manera de com­par­tir l’experiència que és dife­rent, més acces­si­ble.

[N.S.] Tre­ball, constància, equip, esforç, sacri­fici, pro­gra­mació, pre­visió. Hi ha mol­tes parau­les impres­cin­di­bles. Un any abans de l’estrena ja comen­ces a pen­sar i pre­pa­rar el xou de la tem­po­rada vinent i en els últims mesos ho inten­si­fi­ques tot i fas que tot­hom hi esti­gui molt con­cen­trat.

[R.P.] Tre­ba­llo amb un any d’ante­ri­o­ri­tat. Busco la idea i la música, faig el mun­tatge musi­cal i a par­tir d’aquí pre­paro la core­o­gra­fia; l’Ester Fàbrega és la per­sona que m’ajuda i s’encar­rega de fer el tre­ball d’entre­na­ment del dia a dia. Quan inten­si­fi­quem més els entre­na­ments és per les fes­tes de Nadal o quan s’acos­ten les com­pe­ti­ci­ons.

[N.S.] Cada vegada és dife­rent i depèn del mun­tatge que fas. Diria que és mei­tat i mei­tat, però no pots obli­dar mai la part tècnica del pati­natge ni tam­poc la d’espec­ta­cle perquè si no no té sen­tit la moda­li­tat.

[R.P.] Crec que la part física i tècnica ha anat in cres­cendo en els últims anys. Hi ha més exigència. La part expres­siva s’ha man­tin­gut en el mateix tarannà.

[N.S.] La idea és inno­var i inten­tar sor­pren­dre sigui amb una part més tècnica o en la part artística. Com a grup sem­pre hem de millo­rar cada any, aquest és el nos­tre objec­tiu. Però no és gens fàcil.

[R.P.] En certa manera sí que ens sen­tim obli­gats a afe­gir-hi cada vegada una mica més de difi­cul­tat, posar-hi algun ingre­di­ent més. Estem en el punt de mira de molts altres grups. Hem de con­ti­nuar defu­gint les temàtiques clàssi­ques, tocar tecles dife­rents i sor­pren­dre el públic. I pro­vo­car una mica també. Que es parli de tu és bo.

[N.S.] Les moti­ven també els bons resul­tats. Fan molts de sacri­fi­cis i si rere aquest esforç no hi hagués cap resul­tat, no seria el mateix. Ara han pogut fer rea­li­tat el somni d’un pati­na­dor o espor­tista, que és com­pe­tir en cam­pi­o­nats del món. Però no només valo­rem els resul­tats. Hi ha altres coses, com el tre­ball del dia a dia i el bon rot­llo que tenen entre totes.

[R.P.] Sovint han que­dat sor­pre­ses, i no posi­ti­va­ment, quan els he expo­sat alguna idea o música perquè l’han tro­bat pro­vo­ca­dora. Però ara con­fien en les meves deci­si­ons i després d’una impressió nega­tiva es dei­xen por­tar per les sen­sa­ci­ons.

[N.S.] Nor­mal­ment la reacció fora de Cata­lu­nya quan fem els nos­tres xous és molt bona. Sovint al·luci­nen. Però és molt difícil que el nivell que tenim aquí o a Itàlia, que és on hi ha la tra­dició de pati­natge sobre rodes i també d’hoquei sobre patins, es vegi a altres llocs. S’hi van afe­gint nous països. Ho veiem en els mun­di­als. És un espec­ta­cle, molta gent ho segueix i s’està expan­dint. Aquí està la gràcia, que no siguem sem­pre els matei­xos.

[R.P] La moda­li­tat exis­tia fins i tot abans que arribéssim nosal­tres, però no se li donava importància. Des d’aquí ens ho vam aga­far d’una manera molt seri­osa i els resul­tats en són la prova; no només nosal­tres sinó molts equips de Cata­lu­nya. Això va des­per­tar la curi­o­si­tat, per exem­ple, dels clubs ita­li­ans, que abans ho havien vist com una cosa de segona cate­go­ria. En tot cas, diria que l’ope­ració de por­tar els World Roller Games a la Xina no va ser posi­tiva. És un país sense cap tra­dició en el pati­natge artístic.

[N.S.] Dependrà també dels entre­na­dors. Els que es dedi­quen a diri­gir pati­na­dors indi­vi­du­als els han de saber guiar i cons­ci­en­ciar perquè con­tinuïn. Pot­ser algú ha can­viat de moda­li­tat, però als que real­ment gau­dei­xen de l’indi­vi­dual i tenen un bon nivell mol­tes vega­des no els agra­den els xous perquè ho veuen com una cosa ali­ena. Sovint han de dedi­car tan­tes hores d’entre­na­ments que no els que­den hores per par­ti­ci­par en grups de xou.

[R.P.] En certa manera debi­lita la moda­li­tat indi­vi­dual perquè alguns pati­na­dors es decan­ten per fer grups de xou, siguin quar­tets, grups petits o grups grans. És difícil com­pa­gi­nar les dues moda­li­tats però si ens fixem en alguns cam­pi­ons ita­li­ans veiem com ells alter­nen dife­rents moda­li­tats i els grups de xou els aju­den, a més, a millo­rar l’expressió i la forma de desen­vo­lu­par-se a la pista. Si ells ho poden fer, vol dir que és pos­si­ble.

[N.S.] És un mur cada vegada menys alt. Estem veient grans pati­na­dors cata­lans amb èxits inter­na­ci­o­nals que són admi­rats per tot­hom, no només per la gent del pati­natge. De fet, és un espec­ta­cle veure’ls perquè per la força física que tenen els salts que poden arri­bar a exe­cu­tar ara mateix tenen més difi­cul­tat que els de les noies. Això es valora cada vegada més.

[R.P.] Tot i que cada dia la gent està més men­ta­lit­zada per qual­se­vol qüestió social rela­ci­o­nada amb la igual­tat i el mas­clisme, hi con­ti­nua havent molts tabús a la soci­e­tat. Poden anar dient mol­tes coses però després, quan es tro­ben en segons quina situ­ació, es repe­tei­xen el tòpic de si aquest esport és només per a noies. Aquesta lluita sem­pre hi serà, tot i que és cert que hem avançat i que els pati­na­dors són ara més accep­tats que abans.

[N.S.] Les des­pe­ses són bru­tals, sobre­tot quan vam anar al mun­dial de la Xina, i el suport, abso­lu­ta­ment irri­sori.

[R.P.] No és un tracte just. Només vam acon­se­guir una petita ajuda per a les ins­crip­ci­ons al cam­pi­o­nat d’Europa. El pro­blema nos­tre amb ells ve de lluny.

[N.S.] El pri­mer que hem de fer és arri­bar-hi perquè cada tem­po­rada és dife­rent i comen­cem de zero. No puc dir que el somni sigui gua­nyar una meda­lla perquè no sabem què farà la resta de la gent i per molt que tu por­tis un bon ball pot­ser els altres el tenen millor.

[R.P.] Amb la gent que he anat par­lant tenim mol­tes ganes que els WRG dei­xin empremta i que mar­quin un abans i un després en aquesta mena d’orga­nit­za­ci­ons, que sigui, sal­vant les distàncies, com Bar­ce­lona 92.

[N.S.] Sí, perquè saps que des del cam­pi­o­nat gironí a prin­cipi de tem­po­rada has de por­tar les piles posa­des perquè ens tro­bem el campió i el sub­campió del món i pot pas­sar qual­se­vol cosa. Això fa pujar el nivell.

[R.P.] El que em motiva real­ment és veure que aquesta és una moda­li­tat que creix. Nosal­tres estem en el punt de mira i la com­petència també fa que la gent hi vegi un extra per anar a veure els cam­pi­o­nats, no només com un espec­ta­cle sinó com una com­pe­tició. De vega­des, amb tot, tinc la sen­sació que ningú és pro­feta a la seva terra i que els elo­gis arri­ben més dels que estan més lluny que no pas dels que estan més a prop.

[N.S.] L’únic que puc avançar és que és abso­lu­ta­ment dife­rent del de l’any pas­sat i d’un estil que no hem tocat fins ara.

[R.P.] De moment és infor­mació con­fi­den­cial.

[N.S.] He estu­diat pel món de l’esport i gau­deixo molt amb els que tenen una ves­sant artística, com la gimnàstica artística o la rítmica. Però també m’encanta el fut­bol. Els meus fills hi juguen i m’agrada que ho facin. Els esports d’equip tenen un ingre­di­ent afe­git que de vega­des els indi­vi­du­als no tenen.

[R.P.] Em decanto més per l’art, per exem­ple un espec­ta­cle de dansa, Cir­que du Soleil; són els que més m’atre­uen i em fan des­per­tar la ima­gi­nació.