Cinc catalanes excampiones mundials d’hoquei sobre patins formen part de la selecció espanyola que disputa al pavelló municipal Riera Seca de Mollet del Vallès els World Roller Games i aspiren al que seria un curiós doblet multiesportiu. Mònica Piosa –actual directora tècnica de la Federació Catalana de Patinatge–, Mariona Carmona, Noemí Dulsat, Maria Majó i Marina Majó, que van ser campiones del món en la dècada dels 90 i principis dels 2000, formen part de les divuit elegides per la seleccionadora estatal de roller derby, Ana Muñoz. Piosa, Marina Majó i Mariona Carmona van ser campiones del món el 2000 a Marl (Alemanya). Noemí Dulsat, per la seva banda, va ser campiona els anys 1994 i 1996. Maria Majó va assaborir el títol el 2008 al Japó. Totes juguen al CHP Bigues i Riells, campió de la copa d’Espanya a Mollet el maig passat. Carmona, de 47 anys, i Dulsat, de 46, són les més veteranes. El roller derby és una disciplina de contacte, velocitat, estratègia i atletisme que es desenvolupa en una pista ovalada entre dos equips de cinc membres, un dels quals intenta anotar punts mentre els altres obstaculitzen els integrants de l’equip contrari.

A la selecció espanyola també hi ha les exjugadores d’hoquei catalanes Yolanda Font, campiona d’Europa, i Sofia González, que va jugar al Girona i al Mataró, entre altres. També formen l’eclèctic grup dues expatinadores de velocitat, Victoria Ortego i Marta Maiques (Federació Valenciana), i tres expatinadores d’artístic: Mar Vidal, Almudena Sainz i Adela Villa (federació canària). Completen el grup Estefanía Ventura, Keka Sánchez, Gloria Rodríguez, Lara Selva, Raquel Lucena i Eva Frugoni, que també és la seleccionadora masculina de la federació canària. Set de les divuit jugadores van guanyar el bronze a Nanjing 2017: Sainz, Ventura, Frugoni, Rodríguez, Selva, Villa i Lucena.

Espanya és una de les cinc seleccions del grup i ja té el passaport per a les semifinals. El gran rival és l’equip dels Estats Units. També disputa els WRG la selecció masculina, en què hi ha el català Jordi Lino (Sportiu Mediterranean). L’aspiració és idèntica: lluitar pel títol en un esport força menys arrelat que entre les noies.