Esports de muntanya

El rei del Mont Blanc

Curses de muntanya. Capell es va coronar en l’emblemàtica UTMB amb més de tres quarts d’hora de diferència respecte de Thevenard i tres anys després d’haver guanyat la TDS

Pau Capell es pre­sen­tava a la sor­tida de la Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB) amb les expec­ta­ti­ves molt altes. Els resul­tats que havia acon­se­guit aquesta tem­po­rada feien pre­veure que el cor­re­dor de Sant Boi de Llo­bre­gat podria millo­rar el sisè lloc del 2017 en la prova de mun­ta­nya de llarga distància més cèlebre del món (171 km i 10.000m+). Capell havia acon­se­guit la seva ter­cera victòria con­se­cu­tiva en la Trans­gran­ca­na­ria, així com tri­omfs en la Pata­go­nia Run, la UT Cerro Rojo i la Mozart 100. I, sobre­tot, havia pre­pa­rat a consciència la cursa. El 13 d’agost ja es va tras­lla­dar a Cha­mo­nix, epi­cen­tre de la UTMB, per cen­trar-se única­ment i exclu­si­va­ment en la cursa.

El seu gran moment de forma es va posar en relleu amb una victòria impe­ca­ble (20h19:07) en una cursa que va domi­nar de prin­cipi a fi. “No m’espe­rava gua­nyar, venia amb l’objec­tiu d’aca­bar entre els cinc pri­mers i millo­rar el resul­tat de fa dos anys, i he acon­se­guit la victòria”, comen­tava Capell amb sor­presa després de cre­uar la meta de Cha­mo­nix. Capell ja tenia experiència com a ven­ce­dor d’una de les cur­ses de la UTMB, un esde­ve­ni­ment que durant una set­mana col·lapsa Cha­mo­nix, la capi­tal mun­dial de l’alpi­nisme. El 2016 ja va gua­nyar la TDS (119 km), prova també gua­nyada pels cata­lans Arnau Julià (2013) i Pau Bar­toló (2015). La satis­facció per aque­lla victòria no és, però, com­pa­ra­ble a la de gua­nyar la prova reina: “És una sen­sació única. La que vaig viure a la TDS ni s’hi assem­bla. Aquest era el meu somni des que vaig començar a córrer. Des de casa mirava els vídeos de la UTMB i pen­sava que algun dia hi par­ti­ci­pa­ria. Quan la vaig córrer per pri­mer cop em vaig plan­te­jar que volia estar al davant i llui­tar amb els millors del món. Quan he arri­bat a Cha­mo­nix he vis­cut la millor sen­sació de la meva vida”, expli­cava Capell amb satis­facció.

Capell ja era pri­mer en el pas per Les Houc­hes (km 8) i no va aban­do­nar aquesta posició en cap dels punts inter­me­dis fins a l’arri­bada a Cha­mo­nix. A par­tir de Les Con­ta­mi­nes (km 32) va tenir dar­rere seu el pit­jor rival pos­si­ble, Xavier The­ve­nard, tri­ple ven­ce­dor de la prova. “Ho he pas­sat molt mala­ment fins a La Flégère. Tenia un dels millors del món a dar­rere. Xavier coneix la UTMB millor que ningú i pen­sava que en qual­se­vol moment el tin­dria dar­rere meu bufant-me el cla­tell.” Final­ment la diferència entre Capell i The­ve­nard a la meta va ser de més de tres quarts d’hora. El podi el va com­ple­tar el neo­ze­landès Scott Hawker (21h48:04).

A la muntanya, per accident

Pau Capell va tenir una introducció a la muntanya “accidental”, com va explicar ell mateix en l’arribada a Chamonix. Fa set anys es va trencar els lligaments encreuats i el menisc jugant a futbol sala. Quan es va recuperar, després de sis mesos, el metge li va recomanar córrer per la muntanya: “Me’n vaig enamorar. Ara no em molesta gens quan corro, està ben curat. Espero continuar corrent molts anys.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)