Barcelona aspirava a organitzar el mundial que avui alça el teló a Doha. La IAAF, aleshores capitanejada pel corrupte Lamine Diack, va apostar pel millor postor i en les hores prèvies a l’inici del campionat les altes temperatures i la humitat que hauran de suportar els participants en les proves en ruta –maratonians i marxadors–, amb els consegüents riscos per a la seva salut, eclipsen la informació esportiva. La prova de foc serà avui mateix en la jornada inaugural (23.59 h, una hora menys a Catalunya) amb el tret de sortida de la marató femenina, que serà més que mai una qüestió de supervivència. La corredora de Bahrain Rose Chelimo defensa el títol de Londres, però en la seva mateixa selecció hi ha dos atletes amb millor marca: Mokonin (2h23:44) i Eshete (2h22:39). Les kenyanes Ruth Chepngetich (2h17:08 a Dubai) i Edna Kiplagat, subcampiona a Londres, també figuren entre les favorites. Entre asiàtiques i africanes, la vallenca Marta Galimany apareix amb la 27a marca (2h30:15). “Un campionat en unes circumstàncies tan diferents i singulars poden ser fins i tot un avantatge”, indica la fondista del Barça, que més enllà del resultat esportiu vol gaudir al màxim de la seva primera experiència en un mundial.

Al modern estadi Khalifa, amb el confort dels 25ºC gràcies a un potent sistema de refrigeració, es viurà el primer mundial postBolt. Tot i que el Llampec de Trelawny ja no va brillar a Londres i es va retirar de l’escena coixejant, des d’aleshores no hi ha ningú que hagi ocupat el seu tron. En tot cas, els dos principals candidats són velocistes dels Estats Units. Christian Coleman ha estat l’atleta més ràpid del món en els dos últims cursos i lidera el rànquing dels 100 m amb 9.81. S’haurà de veure quin és el seu estat d’ànim després d’haver-se salvat, per un tecnicisme legal, d’una sanció de dos anys per no justificar tres faltes en controls de dopatge per sorpresa en el termini de dotze mesos. En tot cas, el seu compatriota Noah Lyles sembla tenir més números per acaparar el focus. Tot i acreditar 9.86 en l’hectòmetre, l’exgimnasta nord-americà només competirà en els 200 m, on amb 22 anys ja acredita la quarta millor marca de la història (19.50). Lyles és molt més avesat a l’espectacle i, a més de lluir uns mitjons animats diferents en cada cursa, fa un ball de moonwalk després de cada victòria.

Una altra de les sensacions del curs és el noruec Karsten Warholm, autor de la segona millor marca de la història en 400 m tanques (46.92), i amb Rai Benjamin (46.98) i Abderrahman Samba (46.98) poden protagonitzar una de les finals del campionat i amenaçar l’antic rècord de Kevin Young (46.78), de Barcelona 92 . Entre les atletes que han brillat durant el curs s’ha de destacar la veneçolana Yulimar Rojas, que en triple salt ha volat fins a 15,21 m, i l’holandesa Sifan Hassan, flamant recordista mundial en la milla (4:12.33). Sembla que l’atleta d’origen etíop podria renunciar als 1.500 m per lluitar pel doblet de 5.000 i 10.000 m.