EDMON LÓPEZ

BER­NAT JAUME

IKER PAJA­RES

Tres cata­lans de 23 anys han tren­cat el mot­llo i figu­ren entre els cent millors del rànquing mun­dial d’esquaix PSA. Iker Paja­res (35è), Edmon López (56è) i Ber­nat Jaume (84è) són l’excep­ci­o­na­li­tat, la gene­ració màgica d’un esport amb només 500 llicències a Cata­lu­nya –462 en el cens de l’Ides­cat del 2018– que va viure una efímera i volàtil etapa d’esplen­dor en la dècada dels vui­tanta i que ara té trenta clubs fede­rats a Cata­lu­nya. “Hi va haver un esclat però era només comer­cial. No hi havia un pro­jecte espor­tiu; era un negoci. Molts gim­na­sos van tan­car, d’altres van recon­ver­tir les pis­tes en altres acti­vi­tats i en els dar­rers anys, a més, també hi ha hagut un trans­va­sa­ment cap al pàdel, més fàcil de prac­ti­car”, explica Ignasi Herms, gerent de la fede­ració cata­lana, selec­ci­o­na­dor català i exju­ga­dor que va arri­bar a ser el 118è del món. El pre­si­dent és Joan Casa­huga, que viu el segon any del seu segon man­dat al cap­da­vant de l’orga­nisme. A l’Estat hi ha unes 1.800 llicències.

Els Oriol Sàlvia, Albert Codina, Víctor Mont­ser­rat van domi­nar l’esquaix català fins que els tres joves for­mats en tres clubs dife­rents però que es van retro­a­li­men­tar coin­ci­dint en els cam­pi­o­nats de base “matant-se” entre ells, els van relle­var. Paja­res, de fet, va gua­nyar el seu pri­mer títol català abso­lut el 2015 amb 19 anys. La gene­ració del 96 va dei­xar tot­hom boca­ba­dat amb el bronze en el mun­dial júnior. Rere Egipte, la cam­pi­ona i el Pakis­tan, dues super­potències, i lide­rant Europa davant de la into­ca­ble Angla­terra, cin­quena rere Malàisia. “És un mira­cle, el fruit de tenir bons tècnics i de la feina dels clubs. Però que surti una gene­ració així passa una vegada molt de tant en tant i en molts llocs se’n fan creus. És com quan els tres juga­dors de la Masia del Barça van for­mar el podi de la Pilota d’Or”, con­tex­tu­a­litza Herms, que ho il·lus­tra encara més acu­ra­da­ment: “En el cam­pi­o­nat sub-11 d’Egipte hi ha 400 nens ins­crits.” Paja­res ja ha acce­dit als tor­ne­jos de la cate­go­ria pla­ti­num, la més alta i en la qual hi ha tres gra­du­a­ci­ons –or, plata i bronze–. Repar­tei­xen a par­tir de 150.000 dòlars en pre­mis. Als més selec­tius hi ha només 24 juga­dors. La PSA va divi­dir el cir­cuit l’any pas­sat en el World Tour, amb tor­ne­jos a par­tir de 50.000 dòlars i el Cha­llen­ger Tour, a par­tir de 5.000 dòlars.

El salt del cir­cuit júnior, en què es fomenta que es juguin més par­tits, al sènior, en què pots viat­jar mils de quilòmetres per jugar només vint minuts, és bru­tal. Paja­res, per exem­ple, va viat­jar fa algu­nes set­ma­nes a San Fran­cisco i va caure a les pri­me­res de canvi. El català, però, va viure una pri­ma­vera màgica quan va enca­de­nar dues finals. A Wim­ble­don va cedir en el dar­rer par­tit con­tra l’egipci Marwan Els­hor­bagy, una de les patums d’aquest esport –sub­campió mun­dial el 2017 i exnúmero 3 de la PSA que ara és desè–. Amb la moral pels núvols després d’haver estat el pri­mer fina­lista català d’un tor­neig de 50.000 dòlars, va con­que­rir el de Tel-Aviv, superant en la final Edmon López. Els dos èxits el van enlai­rar entre els cin­quanta millors. Aquests dies, Paja­res, eli­mi­nat a la pri­mera, i López, que va arri­bar al segon par­tit, han jugat el mun­dial a Doha, el tor­neig de màxima difi­cul­tat. Tots tres, doncs, es fan un tip de viat­jar. Paja­res i López, a més, com­pa­ti­bi­lit­zen l’esquaix amb els estu­dis d’INEF, una tasca heroica perquè a més dels tor­ne­jos també juguen amb equips de lli­gues estran­ge­res que els paguen un fix, el viatge i l’estada.

A Edmon Furius López encara se li posa la pell de gallina recor­dant quan va tren­car al febrer el mono­poli del gallec Borja Golán, sub­campió d’Europa indi­vi­dual, que havia gua­nyat setze cam­pi­o­nats d’Espa­nya seguits. Golán (34è) va arri­bar a ser cinquè del món. L’altre gran juga­dor esta­tal és un altre gallec, Car­los Cor­nes (75è). Paja­res, López i Jaume i els dos gallecs van obte­nir el sub­cam­pi­o­nat euro­peu a Bir­ming­ham, una altra gesta del trio català.