Quan Ada Colau i l’Ajuntament de Barcelona es van desentendre el març del 2018 definitivament de la candidatura per als Jocs d’Hivern del 2030 el testimoni el va agafar el govern català, o més aviat Gerard Figueras, que va voler fer d’aquest projecte un dels pals de paller del seu departament. No era un plantejament senzill perquè en plena confrontació política entre el govern de Madrid i el de Barcelona i amb l’aplicació de l’article 155 uns Jocs a Catalunya amb el permís d’Espanya més que una utopia esdevenien tota una fugida endavant. Amb tot, Figueras va anar saltant obstacles i amb la col·laboració d’un dels homes més poderosos del Comitè Olímpic Internacional (COI), Pere Miró, manté la flama olímpica ben viva. Aquesta tardor s’està enllestint un dossier obert amb l’objectiu que el pressupost no superi els 1.300 milions d’euros, 900 dels quals els aportaria directament el COI i la resta s’haurien de finançar a través d’entrades, màrqueting i patrocinadors.

La insistència de Figueras ha convençut fins i tot el Comitè Olímpic Espanyol i també grans empresaris catalans, que demanen a les institucions que aparquin les seves diferències polítiques a l’hora d’afrontar una candidatura complexa sobretot si es confirma Salt Lake City com a rival. En aquest sentit, el CAR de Sant Cugat, que gestiona la secretaria, també ha fet un nou programa per a la promoció dels esports de gel. Ahir Figueras havia de participar en la inauguració de la temporada de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, marcada per les aspiracions olímpiques de Catalunya i el Pirineu.

Els Jocs d’Hivern no és l’únic projecte obert que té Figueras en la secretaria. Des de la seva arribada al càrrec es va proposar un canvi en la llei de l’esport –que serà anomenada llei de l’esport i l’activitat física–, un procés que ha fet al costat de la UFEC, que també la reclamava, a través d’una iniciativa legislativa popular, que justament aquests dies es discuteix al Parlament. Precisament el president de la UFEC, Gerard Esteva, la defensarà avui davant dels diputats. L’objectiu de la nova llei, segons el mateix Figueras, és “dir qui ha de fer què en els propers 15-20 anys i consolidar un model de funcionament de col·laboració entre el món públic i el món privat i associatiu”. El primer objectiu és obtenir més recursos per al sector esportiu. El text acordat va sorgir del Pacte Nacional de l’Activitat Física i l’Esport signat el 2017, juntament amb el mateix avantprojecte que va redactar l’equip de Figueras i altres aportacions del sector.

Figueras es va trobar enmig de la tempesta econòmica que va suposar l’article 155 i el seu marge econòmic ha estat limitat per les diferents pròrrogues pressupostàries del govern català. Amb tot, la Generalitat va salvar els Jocs del Mediterrani de Tarragona del 2018 després que el govern espanyol es desentengués de molts dels compromisos econòmics que havia adquirit amb l’Ajuntament de la ciutat. La secretaria també s’hi va implicar.

La seva gestió també va ser clau per garantir el futur de la Volta a Catalunya reduint-ne el finançament públic gràcies a la seva mediació entre els organitzadors i l’empresa ASO –responsable del Tour de França– perquè s’impliqués en molts dels aspectes de la prova, que el 2020 viurà l’edició número 100.

En un moment en què les seleccions catalanes estan bloquejades legalment i políticament a Madrid, Figueras va mirar de fer un pas endavant en aquest sentit avalant l’acord per recuperar el Comitè Olímpic de Catalunya (COC) sota la presidència de Gerard Esteva (UFEC). Abans del referèndum de l’1 d’octubre del 2017 el mateix Esteva i Figueras van signar plegats una carta en què el COC intentava avançar-se als esdeveniments i demanava al COI la seva adhesió si el país acabava esdevenint independent. “En aquest cas, el COC ja reuniria totes les condicions per esdevenir un membre de ple dret del COI.”

Tot i les seves accions puntuals, sobretot abans de l’1-O, a favor del referèndum, ha mantingut sempre una relació cordial amb els dos últims presidents del CSD, José Ramón Lete i María José Rienda, en un sector més calmat després que esclatés el 2015 amb el “manifest sobre els greuges a l’esport català” impulsat per la UFEC. En aquell moment Figueras era el director del Consell Català de l’Esport. Abans d’arribar a la secretaria general de l’Esport, Figueras havia estat diputat de CiU al Parlament, regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i membre de les JNC.