Un parèntesi en l’elogi i l’afecte
Hoquei sobre herba. Amigues íntimes fora del camp, Berta Bonastre i Gigi Oliva s’enfronten avui per primera vegada amb els colors dels seus nous clubs, l’Egara i el Junior
Berta Bonastre i Gigi Oliva són un llibre obert. Són transparents. Totes dues obren les portes davant una gravadora i una llibreta. S’admiren l’una a l’altre dins i fora del camp, i se’ls nota. I desprenen una passió desorbitada per l’hoquei. Però també per la seva gent i pels nous reptes. Han tornat a Catalunya per formar dos projectes que les engresquen després d’experiències lluny de casa que les han fet millors.
Bonastre (3 de maig de 1992), després de set temporades a la lliga belga, torna a Terrassa. Però, ni al CD Terrassa, on va començar, ni a l’Atlètic, el club on es va fer gran. “Ets una venuda”, li diu somrient Oliva, amb qui van créixer vestint el groc de l’Atlètic. “He passat tant de temps a Bèlgica que no em xoca. I aquests canvis s’han anat normalitzant ”, diu Bonastre, nova jugadora de l’Egara. De la seva banda, Oliva (18 de juliol de 1990) s’afegeix a la disciplina del Junior de Sant Cugat. “Encara se’m fa estrany quan vinc a entrenar. Perquè el dia a dia és diferent que a Holanda, on he estat els darrers anys, però també perquè no coneixia el club”, explica Oliva, que es va sentir atreta pel nou projecte de Marcel Malgosa, el seu germanastre. “El més normal és que hagués tornat al Polo, on ja vaig jugar abans d’anar-me’n, però no es va donar. De fet, hi va haver la possibilitat de signar les dues. Jo vaig fallar però crec que estem satisfetes amb el canvi”, considera Oliva.
“Vam parlar de tornar, de fer-ho separades, o de no fer-ho. I vam tenir l’empenta del seleccionador, Adrian Lock. Tenir les jugadores a prop durant l’any olímpic era important per a ell, per a nosaltres i per a la selecció”, hi afegeix la jugadora del Junior.
Avui (13 h), al Pla del Bonaire, es veuen les cares per primera vegada en la lliga. El Junior, que ho ha guanyat tot, visita l’Egara, que no s’ha estrenat. “La Gigi va tenir una etapa molt curta a Bèlgica i vam jugar en contra. No ho recordo gaire perquè van ser dos partits entre dos equips que lluitaven per objectius molt diferents”, explica Bonastre. Abans del partit, totes dues s’elogien. “La Berta és una jugadora elegant. Bona com a davantera però també m’encanta al mig. Té una gran visió. A més, darrerament m’han captivat les seves xerrades abans dels partits. Toca aspectes mentals i allunyats de la tàctica molts interessants. Comunica molt bé”, explica Oliva. “Si començo a parlar de la Gigi no paro. Tot ho fa bé. A més, és una líder estratègica, una prolongació de l’entrenador. Sempre em dona el millor consell, tant dins com fora del camp”, afirma la jugadora ratllada. Les dues, a més, coincideixen que són tossudes. “A vegades ens enganxem. Fa temps, el seleccionador ens va fer seure a la banqueta i ens va dir que fins que no féssim les paus no marxàvem d’allà”, expliquen. Mai passa del camp, on avui es veuran les cares i faran un parèntesi en l’afecte i l’elogi.
LES FRASES
La Gigi Oliva referent
G.M“Quan jo era infantil i cadet sempre mirava els moviments de la Gigi. Els copiava i em feia la sensació que aprenia. Devia pensar que era una nena molt pesada”, recorda Berta Bonastre amb un somriure. En una tarda a Can Salas, Oliva volia practicar un tipus de xut típic d’hoquei i li va dir a Bonastre que es posés sota la porteria. “Em va fotre un cop de bola a la mà molt bèstia i jo em faig fer la dura”, explica Bonastre. “Havia d’aguantar”, hi afegeix rient.
Tot i no voler-ho ni pretendre-ho, la Gigi feia de referent a la Berta. “Després. em vaig anar fent gran i a Bèlgica va ser on em vaig fer una jugadora de veritat i vaig començar a entendre el joc”, conclou Bonastre, que també s’ha emmirallat durant tota la seva vida amb les seves germanes.