El Súper Maxi australià Comanche, patronejat per Jim Cooney i Samantha Clark, va obtenir la seva tercera victòria en la mítica Sydney-Hobart, coneguda també com la travessa de l’infern. El Comanche, que els aficionats anomenen el Portaavions, va cobrir les 628 milles nàutiques (1.163 km) que separen el port australià de la capital de Tasmània en 1 dia, 18 hores, 30 minuts i 24 segons, i va fer bona l’estratègia de navegar gairebé tot el recorregut, unes 15-20 milles (28-38 km), més a l’est que la resta de la flota.

L’embarcació australiana va recuperar el lideratge divendres a mitja tarda i ja va passar destacada l’estret de Bass. A partir d’aquí, va començar a virar al sud-oest sota vents de component nord-nord-est de 20 nusos (38 km/h), a una velocitat punta d’uns 24 nusos (46 km/h). Això li donava un avantatge molt clar respecte dels seus rivals. Quan enfilava el riu Derwent, però, el vent va perdre intensitat, circumstància que va aprofitar l’Infotrack de Cristian Beck per retallar distàncies, tot i que s’ha hagut de conformar amb el segon lloc, a 45 minuts del vencedor.

Entre la tripulació de l’Infotrack hi ha el català Guillem Altadill. El Wild Oats XI, vencedor l’any passat, va completar les places d’honor. L’embarcació patronejada per Marc Richards va estar en suspens fins a última hora després que trenquessin el pal el mes de novembre. El barceloní Joan Vila, vencedor el 2014 i el 2018, va tornar a figurar entre la tripulació. El Wild Oats XI no va tenir mai possibilitats de victòria, però van acabar satisfets després de remuntar de l’onzè al tercer lloc en el tram final.

Després de la victòria, Jim Cooney, el patró de Comanche, va assegurar que no oblidaria mai els 30 últims minuts de la travessa: “Ha estat molt estressant i guanyar ha estat més un alleujament que una alegria.” El magnat australià d’origen irlandès es va treure l’espina de l’any passat: “Va ser molt frustrant. Vam dominar tot el recorregut fins a l’illa de Tasmània i ens van superar d’una manera increïble.”

L’armador i patró de l’Infotrack va admetre que el segon lloc superava les seves expectatives: “El vaixell no és gaire bo, però la tripulació ha estat excepcional. Ser segon en aquesta flota és increïble.”