Fa gai­rebé una dècada que les comar­ques de l’Alta Cer­da­nya i el Cap­cir han vis­cut pen­dents dels èxits del biat­leta Mar­tin Four­cade (31 anys), l’home que ha posat en qüestió el domini nòrdic en aquesta dis­ci­plina. Four­cade va anun­ciar la reti­rada a les xar­xes soci­als just abans que ahir, a Finlàndia, dis­putés la seva última prova, una gran bata­lla per la gene­ral con­tra el noruec Johan­nes Boe. Four­cade es va endur la 83a victòria en la copa del món però es va que­dar a dos punts del tri­omf en la gene­ral. Abans d’afron­tar la prova, en un mis­satge al seu compte ofi­cial de Twit­ter Four­cade va escriure: “Gràcies pel viatge. És hora de dir adeu.”

Des del seu esclat en els Jocs Olímpics de Van­cou­ver el 2010, en què va acon­se­guir la meda­lla de plata en la prova de sor­tida en massa, el biat­leta de la petita vila de la Lla­guna es va con­ver­tir en poc temps en el millor espe­ci­a­lista mun­dial amb un pal­marès que inclou cinc ors i dues pla­tes olímpi­ques –l’espor­tista francès amb més meda­lles–; tretze ors, deu pla­tes i cinc bron­zes en els cam­pi­o­nats del món i set victòries segui­des en la gene­ral de la copa del món. En l’últim mun­dial, dis­pu­tat fa unes set­ma­nes a Anter­selva (Itàlia), va con­que­rir el seu onzè títol indi­vi­dual, amb què iguala el rècord de la gran lle­genda de la moda­li­tat, el noruec Ole Einar Bjorn­da­len.

Tot i que Four­cade ha estat un símbol de la República Fran­cesa i és mem­bre de l’exèrcit del país, no ha dub­tat mai a lluir els colors sang i or allà on ha viat­jat. Sovint ha com­pe­tit amb una mitja de coll amb la senyera i es va mos­trar entu­si­as­mat quan es va par­lar per pri­mer cop d’uns Jocs Olímpics d’Hivern a Bar­ce­lona i la Molina. En les seves esta­des al cen­tre d’alt ren­di­ment de Font-romeu va fer amis­tat amb un altre dels grans espor­tis­tes cata­lans del segle, el cor­re­dor, esquia­dor de mun­ta­nya i alpi­nista Kilian Jor­net.

El pare de Four­cade, Mar­cel, és l’alcalde de la Lla­guna i un de la tren­tena d’alcal­des del Cap­cir i l’Alta Cer­da­nya que van amenaçar de dema­nar la “revisió” del trac­tat dels Piri­neus i l’annexió de les seves comar­ques a la Cata­lu­nya del sud pel mal­trac­ta­ment sis­temàtic de la regió per part de l’admi­nis­tració cen­tral fran­cesa.

La família Four­cade es va ins­tal·lar a la Lla­cuna pro­vi­nent de Per­pinyà el 1987 abans del nai­xe­ment de Mar­tin. A la capi­tal de la Cer­da­nya hi va néixer el fill gran, Simon, un altre biat­leta amb un nota­ble pal­marès inter­na­ci­o­nal. Els segui­dors de tota la vida de Four­cade l’han ani­mat mos­trant senye­res en com­pe­ti­ci­ons de tot el món.

Mar­tin i el seu germà ho van tenir fàcil per intro­duir-se en l’esquí de fons ja que només havien d’aga­far els esquís i vol­tar per alguns dels cir­cuits que sur­ten des del seu mateix poble. Amb tretze anys va pro­var una cara­bina i va fer el salt al biatló, dis­ci­plina a la qual es va dedi­car de ple quan va entrar a l’exèrcit francès, mal­grat que a França en aquell moment hi havia poca tra­dició en aquest esport. Quan els ger­mans Four­cade van començar hi havia un parell de cen­te­nar de llicències a tot l’Estat, però els èxits de Mar­tin van pro­vo­car que aquest esport fes un salt quan­ti­ta­tiu i qua­li­ta­tiu sense pre­ce­dents i França és, ara mateix, la gran potència mun­dial de la moda­li­tat. Mar­tin es va mudar fa anys a Lo Vilar de Lans, als Alps del Vercòrs, des d’on va pre­pa­rar sem­pre les grans com­pe­ti­ci­ons. Als Jocs de Pye­ongc­hang Four­cade va com­ple­tar el seu pal­marès olímpic amb tres ors més, tot i que no hi va arri­bar en unes con­di­ci­ons ide­als. Les meda­lles van tenir una dedi­catòria espe­cial: a la seva àvia materna Huguette Jus­tafré, que havia mort a Per­pinyà.