El coronavirus s’ha emportat per endavant a Llorenç Cassi i Morató (Barcelona, 1940), un dels il·lustres de l’atletisme català, primer com a atleta i posteriorment amb una llarga trajectòria com a entrenador de llançadors. Deixeble de Nemesi Ponsati al CN Barcelona, va ser un destacat llançador de martell en la dècada dels 60 i 70. Va assolir cinc títols catalans de llançament de martell (1961, 1963-66), tres de disc (1971, 1974 i 1975), i dos de pes en pista coberta (1971 i 1974). Cassi també va competir internacionalment amb la selecció espanyola, i en el seu debut en un encontre amb Portugal va establir un nou rècord estatal de l’especialitat (59,64 m). Posteriorment, milloraria la seva marca personal fins als 60,22 m. L’atleta barceloní es va mantenir actiu durant moltes temporades i era tot un col·leccionista de rècords i títols en la categoria de veterans.

Com a entrenador, Cassi ha estat sens dubte tota una referència en el sector de llançaments. Va exercir durant més de dues dècades com a professor de l’Escola Nacional d’Entrenadors, i en el Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat havia guiat la trajectòria dels principals llançadors catalans, la majoria especialistes en martell: Moisès Campeny, Anton Maria Godall, Sònia Godall, Susana Regüela, Àlex Marfull, Victor Solé, José Luis Valencia, Carles Geronés, Carme Solé, Olga Riera, Laura Rey, Laura Redondo i també durant alguna etapa a Berta Castells, entre molts altres.