El 17 d’agost del 1998, el diari francès Le Figaro va publicar una entrevista amb el president de la comissió mèdica del COI, el belga Alexandre de Merode. Amb l’escàndol del cas Festina en el Tour, que havia acabat quinze dies abans, encara calent, De Merode criticava unes declaracions del president del COI, Joan Antoni Samaranch, en les quals deia que calia reduir la llista de productes prohibits. Segons De Merode, aquesta opinió de Samaranch estava influïda per metges espanyols. I deixava anar: “Metges que han rebutjat l’ètica de la seva professió. No cal oblidar que en l’esport espanyol hi ha, des de fa molt de temps, una tendència al dopatge.”

Polítics, directius, entrenadors, esportistes i mitjans de comunicació van sortir, tots a l’una, a “defensar l’honor de l’esport espanyol”. Van ser uns dies de tensió. El secretari d’estat per a l’Esport del govern del PP, Santiago Fisas, a més de rebutjar dia sí dia també el que havia dit De Merode, va enviar una carta al membre del COI en la qual li demanava que rectifiqués o que mostrés proves del que deia, i que si no pensava arribar fins a les darreres conseqüències. Fisas també va dir: “Que a Espanya hi ha dopatge, pot ser, però aquí es lluita d’una manera importantíssima.” Els esportistes també van parlar. L’atleta Fermín Cacho: “Ens podem querellar contra algú que diu aquestes coses. A mi que m’escorcollin.” La judoca Isabel Fernández: “És enveja, no saben com embrutir els èxits de l’esport espanyol.” La regatista Theresa Zabell: “A més d’indignant, és un clar atac al seu president, Joan Antoni Samaranch.” El director ciclista Manolo Saiz: “El COE ha demanar la seva dimissió. No és vàlid per presidir la comissió mèdica.” El Comitè Olímpic Espanyol va trigar un dia a reaccionar oficialment. El dia 19, el llavors president del mateix COE, Carles Ferrer Salat, va anunciar que demanaria la dimissió de De Merode si no rectificava les seves declaracions, que qualificava de “sorprenents i impròpies.”

El dia 20, Joan Antoni Samaranch va anunciar una reunió entre el COI i el COE per solucionar el tema. Aquell mateix dia, De Merode, en una conferència de premsa, va treure importància a la polèmica, va dir que el dopatge era un problema general i que no hi havia “res d’excepcional” en les seves declaracions. Finalment, el 30 d’agost, es va fer la trobada entre les dues parts. A la reunió, a Lausana, hi van ser presents Samaranch, De Merode, Ferrer Salat, Fisas, el vicepresident del COI Keba M’Baye i el director general de l’organisme, François Carrard. Un comunicat de suport als esportistes i metges espanyols, d’elogis als èxits de l’esport espanyol i de lloança per la lluita d’Espanya en contra del dopatge va tancar el litigi. De Merode no va fer cap declaració ni va rectificar les seves afirmacions. El maig del 2000 va presentar la renúncia a continuar dirigint la comissió mèdica del COI, fart de les crítiques que rebia, però va reconsiderar la seva decisió en rebre la petició unànime del comitè executiu de l’organisme olímpic. Va morir el 20 de novembre del 2002, als 68 anys, encara com a membre del COI en el que havia ingressat el 1964.