Òbviament ha estat la millor decisió que podien prendre donades les circumstàncies. Per a nosaltres, que feia quatre anys que ens preparàvem per a uns Jocs amb una data al cap, és un canvi important, però serà una variable més a gestionar i el que sàpiga fer-ho més bé tindrà un avantatge respecte als rivals. Ja estem donant voltes al cap sobre com readaptar tota la preparació.

És important que no hi hagi ara un altre procés de selecció. La plaça la tenim garantida i de l’únic que ens hem de preocupar és d’arribar-hi amb la millor preparació possible.

Tot l’equip olímpic de vela estem confinats al Centre d’Alt Rendiment de Santander. Tenim prohibit anar al mar i sortir al carrer, però hem pogut entrenar l’aspecte físic. Abans que sortís el decret d’alarma la federació ja ens va confinar tots aquí. No tenim cap contacte amb l’exterior. La nostra vida consisteix ara a anar al gimnàs, menjar, dormir i esperar que ens deixin sortir, com a tothom. La sort que tenim és que aquest CAR és molt gran i tenim totes les embarcacions a dins i podem seguir avançant en la feina amb el material. L’únic que no podem fer és la part d’aigua i trobem a faltar la navegació.

Els japonesos s’estan entrenant, com si fos una situació gairebé normal; als altres països, pel que vaig veient, tots estan en una situació cada vegada més complicada.

He estat unes setmanes preocupat perquè el meu pare ha passat la Covid-19. Per sort l’ha tingut d’una manera lleu, però amb això dels viatges fa gairebé un mes i mig que no passo per casa, però és normal per a mi estar fora molt de temps durant la temporada de competició. A vegades, mesos i mesos. Ells volien venir al mundial de Palma però al final el van ajornar i no va poder ser.

Estàvem convençuts que arribaríem molt bé a Tòquio 2020 i crec que arribarem encara millor a Tòquio 2021. Seguíem una línia de treball molt bona. El que hem de fer és començar una nova fase d’aprenentatge, que ens permeti arribar encara més bé.

A mi personalment m’agrada molt sobretot pel vent típic d’allà i per l’onada. Em sento molt còmode perquè és semblant a la que pots trobar al Mediterrani, que és el lloc on he après a navegar i on he treballat de ben petit. Realment el lloc m’agrada i ara tenim temps per millorar les petites dificultats que ens ha generat quan hi hem anat a competir.

Els australians són els números 1 del rànquing mundial i seran el rival a batre. Amb tot, confiem en les nostres forces per poder plantar-los cara i lluitar per l’or també.

Sí, veig que molta gent ja hi compta, però més que pressió el que nosaltres tenim és confiança que la feina ben feta que hem fet fins ara ens donarà resultats. Sortirem al mar a fer el que millor sabem fer.

Des del meu punt de vista no pot ser que nosaltres, essent esportistes olímpics, estiguem en les mateixes condicions que qualsevol practicant amateur i ens ho tanquin absolutament tot. En aquest sentit, des del govern alguna excepció s’hauria d’haver fet o s’haurà de fer si això s’allarga molt. Som regatistes que anem al mar i com a molt ens creuem amb dofins, amb ningú més.