Tot i haver hagut de can­viar de pare­lla el setem­bre de 2018 per la reti­rada de la rema­dora bar­ce­lo­nina Anna Boada, amb la qual va ser sisena a Rio 2016 i bronze en el mun­dial de 2018 a Plov­div (Bulgària), l’ampos­tina de 25 anys Aina Cid (CN Amposta) es va garan­tir el bit­llet per a Tòquio 2020 en el dos sense al cos­tat de la cantàbrica Vir­gi­nia Díaz gràcies al cinquè lloc en el mun­dial de Linz (Àustria). Havien tin­gut, de fet, un debut de traca i moca­dor com a pare­lla cele­brant l’or en l’euro­peu de Lucerna (Suïssa) el juny de l’any pas­sat, una fita històrica i cer­ta­ment poc pre­vi­si­ble. “Sem­pre surts a com­pe­tir a bus­car el màxim però d’entrada no sem­blava que podia anar tan bé tot i que a mesura que avançava la com­pe­tició ja t’ado­nes que tens pos­si­bi­li­tats”, explica la cata­lana des del seu con­fi­na­ment a Amposta. La cantàbrica Vir­gi­nia Díaz s’entrena des d’un pis a San­tan­der. Cid, per sort, té una casa més gran amb tres pisos. El de dalt s’ha recon­ver­tit en un gimnàs. S’exer­ci­ten en sessió de mati i de tarda, un total de cinc hores apro­xi­ma­da­ment. Reben les actu­a­lit­za­ci­ons tècni­ques i es comu­ni­quen a través de What­sApp.

Des de la set­mana pas­sada, però, els plans i, sobre­tot, els objec­tius s’han difu­mi­nat. “L’ajor­na­ment dels Jocs Olímpics és cor­recte, crec que s’havia de fer per la situ­ació i per la salut de tot­hom, però des del punt de vista espor­tiu és clar que ha estat un cop dur perquè és com haver posat fi a la tem­po­rada. No hi ha objec­tius i de fet hem dei­xat de fer tanta càrrega i hem rea­dap­tat els entre­na­ments de casa. Estàvem a Banyo­les i fa quinze dies que no toquem l’aigua.” L’objec­tiu ara refor­mu­lat però al cap­da­vall vigent de la dupla era i és la “lluita pel podi.” La visu­a­lit­zació, però, és dife­rent i caldrà una rei­ni­ci­ació que, un cop assi­mi­lada, pot tenir com­po­nents posi­tius: “El con­fi­na­ment no ens afecta en els aspec­tes físics perquè amb el rem ergòmetre pots fer una simu­lació fins i tot mes dura que si esti­gues­sis remant a l’aigua. En el fet que si es nota és en els aspec­tes tècnics de con­cen­tració amb la meva com­pa­nya. En aquest sen­tit, l’ajor­na­ment per un any dels Jocs pot ser posi­tiva per millo­rar el vin­cle, la nos­tra com­pe­ne­tració amb la Vir­gi­nia perquè, cer­ta­ment, som una pare­lla nova.” L’ampos­tina també refle­xi­ona sobre l’efecte moral: “Psi­cològica­ment, es tracta d’aguan­tar, de no dei­xar-nos caure.”

La sus­pensió també ha tin­gut una afec­tació en la seva ger­mana Victòria i ara com­pa­nya d’entre­na­ment. “Ella havia de fer les eli­mi­natòries de repesca i la con­cen­tració per mirar d’entrar en el bot olímpic del qua­tre sense.”

Recur­rent aquests dies de tan­ca­ment a casa, diver­sos esports han reac­ti­vat o ini­ciat com­pe­ti­ci­ons eSports. El rem sem­bla que no en serà una excepció. “Crec que alguna cosa s’està mun­tant però no n’estic gaire al cas perquè no és una cosa que m’atre­gui.”