Tenim una qüestió de segu­re­tat impor­tant. El rugbi és un joc que té molt de con­tacte i hi ha molta gent al ter­reny de joc. Si un davan­ter té el coro­na­vi­rus el pot con­ta­giar a mig equip rival en una melé. El perill de jugar és molt gran. Per les pròpies carac­terísti­ques de l’esport, a més, no podem plan­te­jar cap par­tit seriós fins que no hagi pas­sat un mes des del rei­nici de la pre­pa­ració física dels juga­dors. Si no ho fem així ens arris­quem que hi hagi lesi­ons impor­tants. No és només que els juga­dors hagin de resis­tir 80 minuts sobre el camp, sinó que ho han de fer en unes con­di­ci­ons físiques que per­me­tin el con­tacte i el pla­catge sense una situ­ació de risc. Si l’alarma s’acabés la set­mana vinent rai, però si anem al juny, per poc que ens posem al dia ens plan­tem al juliol, i no cre­iem que sigui ade­quat jugar a l’estiu.

Hi ha un cert pes­si­misme, però s’ha de man­te­nir l’espe­rança fins que es puguin aca­bar les com­pe­ti­ci­ons. De fet no fal­ten gai­res par­tits, amb un mes de com­pe­tició gai­rebé podríem tan­car tots els cam­pi­o­nats i les lli­gues.

Aquesta és la decisió que hau­rem de pren­dre. Serem molt assem­ble­a­ris i farem el que deci­dei­xin la majo­ria dels clubs, amb sen­tit comú. Com sem­pre, al que va pri­mer li con­vindrà ser campió i al que va últim, no tant. Inten­ta­rem seguir un cri­teri de coherència amb el que facin la resta de fede­ra­ci­ons de rugbi del nos­tre entorn o la fede­ració espa­nyola per no tenir una posició dis­so­nant. Per­so­nal­ment vaig plan­te­jar la idea d’aca­bar aquesta tem­po­rada la vinent, a la tar­dor, i començar la següent a prin­ci­pis del 2021, però em van pren­dre una mica per boig (riu). Nor­mal­ment els clubs es posen a entre­nar a l’agost per pre­pa­rar la tem­po­rada següent. Nosal­tres no tenim un pro­blema greu d’ascens i des­cen­sos perquè en les nos­tres cate­go­ries els grups de pri­mera, segona i ter­cera es deci­dei­xin al prin­cipi de la tem­po­rada i no al final, però és veri­tat que en el salt a les cate­go­ries esta­tals la pro­blemàtica de pujar o bai­xar sí que està sobre la taula.

És una decisió res­pec­ta­ble, perquè són clubs que tenen juga­dors pro­fes­si­o­nals i tenir-los tres mesos parats i després jugar dos par­tits els surt caríssim. La fede­ració espa­nyola, en aquest sen­tit, no va ser prou sen­si­ble. Si hagues­sin par­lat una mica més s’hau­rien d’haver entès millor. El més impor­tant per a nosal­tres i els clubs serà la segu­re­tat dels juga­dors. No ens podem per­me­tre aca­bar una lliga només amb dues set­ma­nes de pre­pa­ració, perquè la situ­ació seria d’un risc extra­or­di­nari.

El pro­blema que poden tenir serà la trans­lació directa del que puguin tenir els seus juga­dors i socis des d’un punt de vista indi­vi­dual arran de la crisi. Si la situ­ació esdevé una crisi econòmica com la del 2008, els juga­dors tin­dran difi­cul­tats per pagar les seves llicències, les seves quo­tes de socis, i aquest és el pro­blema que podran tenir, més que no pas la pèrdua d’algun patro­ci­na­dor, que nor­mal­ment són modes­tos i més aviat lli­gats a la bona fe que a la visi­bi­li­tat. Les sub­ven­ci­ons, ente­nem que no es per­dran i l’explo­tació de les ins­tal·laci­ons no és un ele­ment relle­vant. Si la situ­ació econòmica és fotuda per a famílies deter­mi­na­des, això pot com­por­tar que quan s’hagi de reta­llar es reta­lli per allò menys fona­men­tal, que pot ser la quota del club.