El con­fi­na­ment

Pin­sach (Cassà de la Selva, 1990) ha con­tex­tu­a­lit­zat els tes­ti­mo­nis de ciclis­tes com Alberto Con­ta­dor i Joan Antoni Flecha, ja reti­rats però que man­te­nen la força com han demos­trat dar­re­ra­ment. “Si no notes­sis això sem­pre esta­ries a un nivell cons­tant i és impos­si­ble man­te­nir sem­pre el cent per cent” hi ha afe­git Orgué sobre el des­gast que tin­dria l’endemà de fer un gran esforç físic. “Tan­cats a casa tots, pot anar bé pen­sar que és un moment de calma i que després el cos ho notarà en una sobre­com­pen­sació” ha dit la igua­la­dina sobre el con­fi­na­ment dels espor­tis­tes que hau­ran de com­pe­tir quan s’aixe­qui l’estat d’alarma.

Qua­tre mesos a fons

Pinsi ha dema­nat a Laura Orgué sobre com pre­pa­rava les tem­po­ra­des d’esquí de fons, que tenien una durada de qua­tre mesos. “Ha estat el meu prin­ci­pal esport” ha recor­dat sobre la dis­ci­plina que va fer abans de donar-se a conèixer pel gran públic en cur­ses de mun­ta­nya. “Començàvem el novem­bre a escan­dinàvia i fins el març. La resta de l’any és d emolta pre­pa­ració i molt intens. Els mesos impor­tants eren juny, juliol i agost amb grans volums d’entre­na­ment” explica, sobre unes cur­ses cur­tes que dura­ven mitja hora “a nu ritme bas­tant ele­vat. Eren com fart­leks. Per les carac­terísti­ques dels cir­cuits” i per les quals s’afi­nava les set­ma­nes prèvies.

“T’acos­tu­mes a mirar les clas­si­fi­ca­ci­ons per dar­rere” és la frase d’Orgué que Pin­sach, sobre l’esquí de fons, ha dema­nat que posés en con­text. “És un esport molt exi­gent, reque­reix con­tacte amb la neu i et fa des­plaçar a llocs molt dife­rents i neces­si­tes un entre­na­ment mínim abans” explica, recor­dant que qui com­pe­teix a nivell mun­dial, euro­peu i esta­tal ho fa de manera pri­o­ritària i exclu­siva. “Si tot­hom és pro­fes­si­o­nal el nivell i les diferències són molt ajus­ta­des. En el meu cas a la copa d’Europa tot­hom s’hi dedica i la majo­ria des de petits. I lla­vors veus on ets i com has d’entre­nar-te a par­tir d’allà” explica, recor­rent a la metàfora del pas de for­miga per poder millo­rar.

“Hi ha mol­tes vari­a­bles que poden influir i fer que els resul­tats siguin ines­pe­rats. “És una cura d’humi­li­tat bru­tal i un mis­satge er creure en la constància i poder fer un bon resul­tat com tu en els Jocs de Sotxi” és la con­clusió de Marc Pin­sach, que Orgué ha vol­gut mos­trar com un valor posi­tiu per a la for­mació. El seu desè lloc en els 30 quilòmetres és el millor resul­tat d’una espor­tista cata­lana en tota la història dels Jocs Olímpics d’hivern.

El motiu

“Les moti­va­ci­ons són dife­rents. En l’esquí de fons era millo­rar per mi mateixa i si m’hagués hagut de val­dre per les clas­si­fi­ca­ci­ons psi­cològica­ment no hagués estat sos­te­ni­ble. Sense com­pa­rar-me, em feia sen­tir rea­lit­zada i quan el vaig dei­xar va ser perquè no millo­rava” ha dit sobre per quin motiu es va reti­rar de la com­pe­tició. Pri­mer de l’esquí de fons i després de l’esquí de mun­ta­nya. “Vaig entrar molt a sac en un esport que tècni­ca­ment no estava pre­pa­rada. Un acci­dent en una bai­xada i altres coses em van fer veure que no cor­res­po­nia tor­nar a posar-hi la banya”.

“No m’apor­tava sufi­ci­ent que la meva vida seguís girant en torn de l’esport. No puc fer esport al cin­quanta per cent, veia que podia des­lliu­rar-me de la quadrícula de ser espor­tista d’alt nivell. Em sen­tia pre­so­nera” ha dit sobre el seu adéu de la com­pe­tició.

La diferència

“Estàvem en un pro­grama olímpic i teníem aju­des” és una de les diferències que Orgué ha con­vin­gut a apun­tar entre l’esquí de fons i les altres dis­ci­pli­nes que ha prac­ti­cat, després que Pin­sach n’ha des­ta­cat l’estruc­tura fede­ra­tiva i tra­dició d’exèrcit que té al dar­rere. “A Noru­ega els espor­tis­tes sur­ten a les nati­lles” diu la igua­la­dina. “Al pri­mer moment em vaig sen­tir lliure, no he d’estar dins l’estruc­tura. Però ho vaig tro­bar a fal­tar” recorda sobre la diferència que va tro­bar en la seva pri­mera tran­sició a un esport més indi­vi­dual i sense aquest parai­gua. “Si un estat aposta per un esport no ho fa per motius con­su­mis­tes. No por­tarà només el millor als llocs i la pro­moció de l’esport forma part dels valors fede­ra­tius” exposa Laura sobre la diferència res­pecte haver-se de ven­dre després, quan es va dedi­car a l’esquí i les cur­ses de mun­ta­nya.

L’equi­li­bri

“Tro­bar l’equi­li­bri entre la teva marca i poder entre­nar, des­can­sar i fer la vida espor­tista, ara mateix no exis­teix” ha dit Laura Orgué. Pinsi ha posat de mani­fest la figura del cap de premsa en la pla­ni­fi­cació de la tem­po­rada, en con­trast amb la figura del pre­pa­ra­dor físic. “Depèn de l’espor­tista, de com tin­gui orga­nit­zat el coco” és la con­clusió que ha apun­tat la igua­la­dina.

Mun­ta­nya

“M’agra­den les de Piri­neu, Coma­pe­drosa, Olla de Núria... Estem al poble, bus­quem el cim el pugem i bai­xem, així de sim­ple” explica Marc Pin­sach sobre les cur­ses que més li agra­den. Laura Orgué ha apun­tat la de les Dolo­mi­tes. “Donar-li el sen­tit d’anar a fer un cim” exposa el cas­sa­nenc.

“Ser un moti­vat” és el pri­mer requi­sit per dedi­car-se a això que ha dit Pinsi. “Els argu­ments per dei­xar-ho són molts” hi afe­gia ell. Ella hi ha inci­dit: “Tots els espor­tis­tes d’alt nivell o pro­fes­si­o­nals o son. Ha de ser específica, que sigui interna per a tu mateixa”. “Gau­dir el camí, que és molt soli­tari” és el requi­sit que ha posat Orgué sobre la taula.

El moment

“De quinze anys, si em quedo només amb un moment, n’o hau­ria val­gut la pena. Nhi ha molts i són dife­rents, han pro­vo­cat emo­ci­ons dife­rents” ha res­post a la pre­gunta de Clàudia Gali­cia Laura Orgué sobre els seus millors moments espor­tius. Ha recor­dat, per exem­ple, una marxa nòrdica que va gua­nyar a Tui­xent i que van cele­brar amb el seu pare amb un cafè amb llet i un entrepà de llom.

“Gua­nyar és els teus ídols” és el que ha dit Pin­sach. “El millor és una jove pro­mesa i el pit­jor una trista rea­li­tat” ha argu­men­tat el cas­sa­nenc en el final de la con­versa.