“El que més m’impressiona és el silenci de la quarta planta”
Natació. La nedadora de Sabadell Clàudia Dasca, olímpica als Jocs de Londres i estudiant de sisè de medicina a la UAB, fa de voluntària a Can Ruti per ajudar uns professionals sovint desbordats pel nombre de casos
Clàudia Dasca (Sabadell, 1994) va ser a principis de la dècada una de les grans esperances de la natació catalana. De la mateixa generació que Marina Garcia, va disputar els Jocs de Londres amb només 17 anys (25a en els 400 m) i l’any següent va confirmar el seu potencial en les proves de fons amb quatre medalles als Jocs Mediterranis de Mersin (Turquia). Però la vallesana tenia reptes més importants en la vida que la mateixa natació o l’esport d’elit, sobretot la vocació de metgessa i, per tant, els estudis de medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Dasca aspira aquest any a acabar la carrera i entrar al MIR el 2021, però de forma inesperada s’ha trobat, juntament amb altres estudiants de sisè, exercint una tasca fonamental i molt sensible en plena pandèmia del coronavirus a l’hospital de Can Ruti de Badalona: informar els familiars dels ingressats, molts d’ells majors d’edat i a l’UCI, del seu estat.
“És una tasca telefònica perquè els malalts estan incomunicats i les famílies no poden venir a l’hospital”, precisa Dasca en una entrevista amb l’agència Efe. “El que més m’impacta és la humanitat i la companyonia que estic veient. S’ha incorporat molta gent nova i això ha evitat el col·lapse emocional de l’hospital. Hi ha molt bon ambient i molta solidaritat entre tots”, assenyala l’esportista, que calcula que fins al maig estarà exercint de voluntària en aquest programa, que també posa en risc la seva salut, com la de tots els sanitaris professionals malgrat les proteccions. “Les condicions no són les òptimes, per falta de material mèdic i la situació, en general”, confirma Dasca, que col·labora a la planta 4, on hi ha una cinquantena de malalts i quatre equips mèdics. “Els pacients més estables s’estan comunicant ells mateixos amb els seus familiars per mòbil. En el cas dels que no ho poden fer, i la gent gran, ho fem nosaltres. En general, tots estan molt agraïts. Hem aconseguit d’una o altra manera que tots estiguin comunicats amb algú a l’altre costat del telèfon”, explica.
Horari intensiu
Dasca va cada dia a l’hospital a les onze i s’hi queda fins a les sis de la tarda. “Vaig enviar un currículum quan demanaven gent i al cap de dos dies ja estava a l’hospital contractada i treballant. Amb el context que hi ha, no ens han format i anem aprenent a força d’experiència amb famílies i cadascuna és un món.”
Les famílies
Parlar amb els familiars més propers dels malalts de la Covid-19 no sempre és fàcil. “És dur perquè hi ha famílies que accepten que els estiguis informant i d’altres que, en canvi, no ho porten gens bé.” Dasca i els altres voluntaris parlen cada dia amb els responsables mèdics quan arriben a l’hospital i es posen al dia de cada pacient i la seva evolució. “El seguiment diari del pacient amb la família el fem nosaltres. Hi ha malalts estables i d’altres amb mal pronòstic. De vegades, cal fer una crida perquè vingui un familiar a acomiadar-se. Això ho fa el metge titular, encara que a nosaltres també se’ns requereix per donar informacions de vegades no tan bones.” Sovint és l’encarregada de fer trucades: “La majoria de gent és molt receptiva, però hi ha també familiars que no ho porten bé, per la situació extrema que s’està vivint i el fet que no puguin estar al costat dels seus. És una qüestió d’evitar el contagi. També ha passat que familiars han estat dos o tres dies sense saber res dels hospitalitzats.” “Quan les comunicacions són més sensibles, és a dir, que el pacient es troba en els últims dies, la comunicació amb els familiars la fan els metges”, hi afegeix la nedadora, que admet que no esperava involucrar-se en un hospital tan aviat però que tenia la necessitat d’ajudar a fer front a aquesta crisi d’alguna manera.
El silenci
Un altre dels aspectes que han impressionat Clàudia Dasca és “el silenci” que hi ha precisament a la quarta planta, on habitualment hi hauria d’haver familiars i cert ambient. “Ara, res d’això. Gairebé tot, en silenci, amb les portes tancades per evitar qualsevol contagi.” “Hi ha molta circulació de metges i personal d’infermeria, però molt silenci. La càrrega de treball és molt intensa. Totes les habitacions estan amb la porta tancada. Ningú s’esperava una situació així. Això és molt impactant perquè aquesta no és l’activitat normal d’un hospital”, expressa.
L’esportista està en espera de saber com haurà de presentar el treball de final de grau a la UAB ja que està dissenyat perquè es faci de forma oral i presencial davant d’un tribunal. “Possiblement l’haurem de fer per escrit, tal com està el panorama.”
LA PLANTA
“Hi ha molta circulació de metges i l’activitat és molt intensa”DESBORDATS
“Les condicions no són les òptimes per la falta de material mèdic”LA TASCA
“Els malalts estan incomunicats i els ajudo a posar-los en contacte amb les famílies”Lidón Muñoz i el temor d’un contagi
Com Dasca, la nedadora del CN Sant Andreu Lidón Muñoz (Castelló, 1995) també estudia medicina a la UAB. Fa un curs menys (cinquè) i els últims mesos ha fet pràctiques a Can Ruti, on Dasca col·labora aquests dies. Muñoz, però, no s’ha decidit a fer el pas i presentar-se de voluntària per temor d’un contagi que no l’afectaria només a ella. “Jo i només jo soc responsable del meu rendiment esportiu, però tinc moltíssimes persones al meu voltant que m’ajuden. Si ara em contagiés i estigués 14 dies en quarantena jo seria la culpable.” Muñoz, que s’entrena sota les ordres de Jordi Jou, ha batut deu rècords d’Espanya en els últims tres anys. “Encara no tinc la carrera i no em podrien contractar. Ara en un hospital només podria fer tasques senzilles. I tampoc em podria oferir deu hores al dia perquè cinc m’estic entrenant. Crec que no és el moment d’exigir cap horari especial, als hospitals necessiten ajuda de veritat i persones amb gran disponibilitat”, argumenta.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024