Efectivament. S’ha suspès tot el calendari internacional, però no només això. També s’han acabat els camps d’entrenament amb la selecció espanyola, les concentracions, els viatges i les competicions de totes les categories. Fins al setembre segur que no podré tornar a competir.

Pel fet que hi havia els Jocs ja no teníem mundial absolut, però ara tampoc hi ha copa del món o el Grand Slam. D’entrada, mantinc un repte que és important, que és el campionat d’Europa sub-23 que s’ha de fer al setembre a Croàcia.

Per sort tinc una mica d’espai a fora i he pogut aconseguir cert material, no gaire, però suficient per fer peses. Treballo molt la força però també faig entrenaments cardiovasculars. Intento mantenir sempre un ordre i una rutina. Al matí faig una cosa i a la tarda l’altra, i el dia següent ho intercanvio.

Quan no estem concentrats tots ens espavilem amb els nostres entrenadors de club. Tinc el meu propi preparador físic, una psicòloga i l’entrenador de judo. Entre tots estem mirant de salvar la situació i de fer la feina correcta per mantenir l’estat de forma.

Els objectius que tenia aquest 2020 s’han desmuntat completament. Això és el que treballo amb la psicòloga, com afrontar el que queda de temporada. També fem coses a les quals durant la temporada no podem prestar tanta atenció, com per exemple l’autoconeixement, en el sentit de trobar què és realment el que em va bé abans de les competicions, quines rutines puc establir durant els entrenaments per millorar. Sovint quan hi ha moltes competicions seguides no pots aprofundir en aspectes que d’entrada no semblen tan importants però que al final poden ser determinants. Amb el preparador físic també hi parlo aquests dies, li passo les coses que faig i em diu el que puc millorar o reforçar amb el que tinc a casa, és clar.

Amb l’entrenador estem mirant vídeos de combats meus per veure errors que he comès. Així puc analitzar-los i treballar per evitar-los. Són coses que durant la temporada no podem fer.

Encara que no hagués esclatat la pandèmia ja era un any molt complicat per a mi perquè és just el meu debut com a sènior. La federació espanyola m’estava donant moltes oportunitats i m’estaven portant als campionats més prestigiosos, cosa que agraeixo perquè sovint costa confiar en els més joves. Sabia que era un any d’adaptació i rodatge després de deixar l’etapa júnior. Per mi la clau és l’actitud. Has de mirar de treure la part positiva de tot això i és el que estic mirant de fer; el perill d’angoixar-te és molt gran.

En teoria la classificació olímpica ja estava feta, però ara no sabem com es reajustarà tot plegat. En el cas del judo l’últim any olímpic compta el doble que l’anterior. En el meu pes (48 kg) hi ha dues judokes a l’equip espanyol que estan entre les sis millors del món. És molt complicat que m’hi pugui ficar. Treballo més pensant en París 2024, però si hi ha una mínima oportunitat per anar a Tòquio lluitaré al màxim per mirar d’aprofitar-la.

L’any passat em van oferir una beca de direcció i administració d’empreses online a la UCAM i la veritat és que em va molt bé perquè m’hi he pogut adaptar totalment. Encara que estigui, per exemple, un mes amb l’equip espanyol al Japó o dues setmanes a Israel, puc anar seguint les assignatures. Ofereixen la flexibilitat que necessitem els esportistes.