“L’any se m’ha desmuntat”

Efec­ti­va­ment. S’ha suspès tot el calen­dari inter­na­ci­o­nal, però no només això. També s’han aca­bat els camps d’entre­na­ment amb la selecció espa­nyola, les con­cen­tra­ci­ons, els viat­ges i les com­pe­ti­ci­ons de totes les cate­go­ries. Fins al setem­bre segur que no podré tor­nar a com­pe­tir.

Pel fet que hi havia els Jocs ja no teníem mun­dial abso­lut, però ara tam­poc hi ha copa del món o el Grand Slam. D’entrada, man­tinc un repte que és impor­tant, que és el cam­pi­o­nat d’Europa sub-23 que s’ha de fer al setem­bre a Croàcia.

Per sort tinc una mica d’espai a fora i he pogut acon­se­guir cert mate­rial, no gaire, però sufi­ci­ent per fer peses. Tre­ba­llo molt la força però també faig entre­na­ments car­di­o­vas­cu­lars. Intento man­te­nir sem­pre un ordre i una rutina. Al matí faig una cosa i a la tarda l’altra, i el dia següent ho inter­can­vio.

Quan no estem con­cen­trats tots ens espa­vi­lem amb els nos­tres entre­na­dors de club. Tinc el meu propi pre­pa­ra­dor físic, una psicòloga i l’entre­na­dor de judo. Entre tots estem mirant de sal­var la situ­ació i de fer la feina cor­recta per man­te­nir l’estat de forma.

Els objec­tius que tenia aquest 2020 s’han des­mun­tat com­ple­ta­ment. Això és el que tre­ba­llo amb la psicòloga, com afron­tar el que queda de tem­po­rada. També fem coses a les quals durant la tem­po­rada no podem pres­tar tanta atenció, com per exem­ple l’auto­co­nei­xe­ment, en el sen­tit de tro­bar què és real­ment el que em va bé abans de les com­pe­ti­ci­ons, qui­nes ruti­nes puc esta­blir durant els entre­na­ments per millo­rar. Sovint quan hi ha mol­tes com­pe­ti­ci­ons segui­des no pots apro­fun­dir en aspec­tes que d’entrada no sem­blen tan impor­tants però que al final poden ser deter­mi­nants. Amb el pre­pa­ra­dor físic també hi parlo aquests dies, li passo les coses que faig i em diu el que puc millo­rar o reforçar amb el que tinc a casa, és clar.

Amb l’entre­na­dor estem mirant vídeos de com­bats meus per veure errors que he comès. Així puc ana­lit­zar-los i tre­ba­llar per evi­tar-los. Són coses que durant la tem­po­rada no podem fer.

Encara que no hagués escla­tat la pandèmia ja era un any molt com­pli­cat per a mi perquè és just el meu debut com a sènior. La fede­ració espa­nyola m’estava donant mol­tes opor­tu­ni­tats i m’esta­ven por­tant als cam­pi­o­nats més pres­ti­gi­o­sos, cosa que agra­eixo perquè sovint costa con­fiar en els més joves. Sabia que era un any d’adap­tació i rodatge després de dei­xar l’etapa júnior. Per mi la clau és l’acti­tud. Has de mirar de treure la part posi­tiva de tot això i és el que estic mirant de fer; el perill d’angoi­xar-te és molt gran.

En teo­ria la clas­si­fi­cació olímpica ja estava feta, però ara no sabem com es rea­jus­tarà tot ple­gat. En el cas del judo l’últim any olímpic compta el doble que l’ante­rior. En el meu pes (48 kg) hi ha dues judokes a l’equip espa­nyol que estan entre les sis millors del món. És molt com­pli­cat que m’hi pugui ficar. Tre­ba­llo més pen­sant en París 2024, però si hi ha una mínima opor­tu­ni­tat per anar a Tòquio llui­taré al màxim per mirar d’apro­fi­tar-la.

L’any pas­sat em van ofe­rir una beca de direcció i admi­nis­tració d’empre­ses online a la UCAM i la veri­tat és que em va molt bé perquè m’hi he pogut adap­tar total­ment. Encara que esti­gui, per exem­ple, un mes amb l’equip espa­nyol al Japó o dues set­ma­nes a Israel, puc anar seguint les assig­na­tu­res. Ofe­rei­xen la fle­xi­bi­li­tat que neces­si­tem els espor­tis­tes.