Natació

ENRIC BERTRAN

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ CATALANA DE NATACIÓ I VICEPRESIDENT DE LA UFEC

“Està en perill l’esport de competició que coneixem”

“Em preocupa el futur dels clubs. Si no som capaços d’ajudar-los, alguns desapareixeran i d’altres no podran combinar la vessant social i l’esport d’alt nivell”

“Les subvencions han d’arribar ràpid i ser flexibles”

He passat el coronavirus des de casa. Ara ja estic del tot recuperat i espero que tothom se’n surti bé

El pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lana de Natació, Enric Ber­tran (Bar­ce­lona, 1960), ha patit en la pròpia pell els efec­tes del coro­na­vi­rus i enmig de la malal­tia va haver de tram­pe­jar l’inici de la crisi pro­vo­cada per la pandèmia. Per sort, se’n va sor­tir des de casa i sense més com­pli­ca­ci­ons, i ara ja està al cent per cent con­cen­trat a bus­car solu­ci­ons per a l’impor­tant gruix de clubs de natació del país i per a una fede­ració que el 2021 cele­bra el cen­te­nari.

Pri­mer de tot, com es troba?
Ara ja estic bé del tot. No em fa mal res. Afor­tu­na­da­ment ja fa gai­rebé un mes que ho he pas­sat. El pri­mer cap de set­mana de con­fi­na­ment és quan vaig començar a tenir símpto­mes. Els pri­mers deu dies que­des bas­tant fotut, com si fos una grip forta. Vaig tenir una mica de febre, molta tos, mal de coll, diar­rea, però no tenia pro­ble­mes res­pi­ra­to­ris. Per sort ho vaig poder pas­sar a casa, sense neces­si­tat d’ingres­sar a l’UCI. Per mi, gai­rebé va ser més dur psi­cològica­ment que mèdica­ment. També és cert que no tenia cap pato­lo­gia ante­rior. No he fumat mai i faig esport, tot i que hi hagut casos de tot. Fins que no van pas­sar tretze o catorze dies no em vaig tran­quil·lit­zar. A casa, també l’han pas­sat la meva dona i dos fills meus, tot i que ells no viuen amb nosal­tres. Tant de bo tots els que l’estan pas­sant ara es puguin recu­pe­rar com ho hem fet nosal­tres.
Ara toca tirar enda­vant la fede­ració. Quina és la situ­ació?
Vam haver d’actuar molt ràpida­ment. Tal com indi­ca­ven les auto­ri­tats sanitàries, el pri­mer que vam haver de fer és tan­car les dues ins­tal·laci­ons que ges­ti­o­nem, la pis­cina Sant Jordi de Bar­ce­lona i la de Berga. En trac­tar-se de dues ins­tal·laci­ons muni­ci­pals, vam dei­xar de cobrar les quo­tes als abo­nats, que són una font molt impor­tant de recur­sos perquè la fede­ració pugui tirar enda­vant els seus pro­gra­mes espor­tius. A par­tir d’aquell moment tam­poc hem cobrat cap ser­vei ni quota als nos­tres clubs fede­rats. Amb aquest pano­rama i per sal­va­guar­dar els interes­sos i el futur de la fede­ració i dels seus tre­ba­lla­dors, ens hem vist obli­gats a fer un ERTO pràcti­ca­ment al 100% de la plan­ti­lla, que afecta tant per­so­nal admi­nis­tra­tiu com tècnics.
La situ­ació dels clubs deu ser la mateixa.
Amb paràmetres més o menys simi­lars, la majo­ria dels nos­tres clubs de natació, molts dels quals dels més impor­tants del país tant pel nom­bre de socis com per l’estruc­tura i dimensió espor­tiva, també s’han vist obli­gats a apli­car un ERTO. Estic molt pre­o­cu­pat pel futur dels clubs, que per mi són el tei­xit asso­ci­a­tiu més impor­tant de Cata­lu­nya i repre­sen­ten l’autèntic espe­rit de les nos­tres fede­ra­ci­ons. Si la situ­ació s’allarga i no som capaços d’aju­dar-los, es pot pro­duir la des­a­pa­rició d’alguna d’aques­tes enti­tats més peti­tes o si no que algun d’aquests grans clubs, que han apos­tat per la ves­sant social i l’espor­tiva des de la base fins a l’alt nivell, no puguin con­ti­nuar com fins ara. En resum, en un futur, està en perill l’esport de com­pe­tició tal com l’hem entès fins ara. Si aquests clubs no poden con­ti­nuar inver­tint en esport, la rea­li­tat espor­tiva de Cata­lu­nya can­viarà i pot­ser hau­ran de renun­ciar a jugar com­pe­ti­ci­ons euro­pees.
El ‘pla Mars­hall’ que ha pre­sen­tat la UFEC i la injecció dels 61,5 mili­ons de la secre­ta­ria de l’Esport seran sufi­ci­ents per pal·liar els efec­tes de la crisi?
Davant la gra­ve­tat de la situ­ació sanitària i social, l’únic que volem és el que neces­si­tem per con­ti­nuar sub­sis­tint. El que dema­nem és que les sub­ven­ci­ons pres­su­pos­ta­des per al 2020 arri­bin al més ràpid pos­si­ble i que, dins el rigor, siguin al màxim de fle­xi­bles tenint en compte que una part de la tem­po­rada no es podrà dur a terme. En el nos­tre cas, la sub­venció de la Gene­ra­li­tat cobreix una mica més del 40% de l’acti­vi­tat espor­tiva. La resta ve de recur­sos pro­pis. Si no és així, els pro­ble­mes que tin­drem de tre­so­re­ria a curt ter­mini seran molt greus.
La lliga espa­nyola de water­polo s’ha donat per tan­cada. Ja es pot par­lar d’una tem­po­rada per­duda?
El nos­tre full de ruta ini­cial d’aquesta crisi era, com a mínim, aca­bar la tem­po­rada en l’àmbit ter­ri­to­rial, però ara ho veig molt com­pli­cat. Fins a arri­bar a una situ­ació de nor­ma­li­tat, som a la cua de tot i si no podem obrir les nos­tres ins­tal·laci­ons fins a mit­jans de juliol o prin­ci­pis d’agost, lla­vors sí que serà pràcti­ca­ment impos­si­ble. A més, s’ha de tenir en compte que els espor­tis­tes neces­si­ta­rien dues o tres set­ma­nes com a mínim per entre­nar-se. Per molt que es pre­pa­rin física­ment, una set­mana sense aigua ja és molt, ima­gina’t tants mesos.
És opti­mista res­pecte a l’euro­peu de Buda­pest o la Cham­pi­ons de water­polo?
El movi­ment d’espor­tis­tes, tècnics, àrbi­tres, direc­tius i afi­ci­o­nats que suposa qual­se­vol com­pe­tició inter­na­ci­o­nal em fa pen­sar que serà molt difícil que es facin aquests cam­pi­o­nats. Amb una pandèmia amb una afec­tació tan glo­bal, ens podem tro­bar que a finals d’agost nosal­tres ho tin­guem con­tro­lat però que en altres zones d’Europa esti­guin en una altra situ­ació. La Cham­pi­ons de water­polo no mou tanta gent i la LEN pot­ser haurà d’estu­diar una altra fórmula final, però sem­bla clar que els par­tits de la fase regu­lar que res­ten ja no es podran jugar.
Diuen que de tota crisi en poden sor­tir coses posi­ti­ves. N’hi veu alguna actu­al­ment?
A curt ter­mini em costa tro­bar-li coses posi­ti­ves. El que és molt clar és que de les cri­sis nei­xen opor­tu­ni­tats. És cert que de l’última que vam patir en vam sor­tir enfor­tits, ens vam saber rein­ven­tar i crear estruc­tu­res que no exis­tien. El que no podíem pre­veure era aquest cata­clisme. Des del pla Mars­hall hem fet una aposta molt forta per la digi­ta­lit­zació i les noves tec­no­lo­gies, i perquè les ins­ti­tu­ci­ons siguin molt més àgils i fle­xi­bles en la burocràcia, i que millo­rin les con­di­ci­ons fis­cals a fede­ra­ci­ons i sobre­tot als clubs.
Fins a quin punt pot afec­tar aquesta crisi els actes pre­pa­ra­tius del cen­te­nari de la fede­ració pre­vis­tos per al 2021?
Pri­mer hem de solu­ci­o­nar els pro­ble­mes a la fede­ració i als clubs. Encara no ho hem posat sobre la taula perquè és aviat, però evi­dent­ment que afec­tarà tot el pro­grama d’actes pre­vis­tos. El cen­te­nari el cele­bra­rem perquè una efemèride així només passa un cop a la vida. En tot cas, l’adap­ta­rem a les cir­cumstàncies, però no passa res perquè en el món de l’esport ja estem acos­tu­mats a llui­tar. El 2021 serà un any en què neces­si­ta­rem notícies posi­ti­ves i moments d’opti­misme per a la moral de tots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.