No tenim crèdits per pagar i no depenem de subvencions ni de finançament extern. Els nostres ingressos provenen de les llicències, els cursos i els acords amb patrocinadors. Treballem amb els fons propis que tenim i no estirem més el braç que la màniga. El nostre objectiu és el dèficit zero. No hem hagut de fer cap ERTO perquè no tenim treballadors i funcionem amb la feina dels membres de la junta directiva.

Som una federació molt petita que es crea a partir d’una unió de clubs i que tindrem els avantatges de pertànyer a la UEFC. Tenim 160 llicències, amb gairebé un 60 per cent de masculines i un 40 de femenines i dotze clubs afiliats. El ritme d’inscripció de federats era molt bo i teníem previst arribar a una bona xifra a finals d’any. El nostre objectiu és arribar a les 1.000 llicències. És evident que hi ha molts practicants que no estan federats. L’únic que es necessita per practicar-lo és la taula i això fa que hi hagi molta gent que no té la llicència. Calculem que a Catalunya tenim entre 2.000 i 3.000 surfistes. La nostra percepció es basa en les dades dels cursos d’iniciació que es fan a tot Espanya.

És indiferent. Les noies també practiquen el surf. De fet, cada vegada es tendeix més a una igualtat en les llicències. L’avantatge del surf de rem és que no requereix tants condicionants meteorològics per practicar-lo.

La que ofereix les millors prestacions és la Wavegarden, que és una llacuna construïda per una empresa basca. Pot costar uns tres milions d’euros, sense comptar el terreny. Una empresa privada va intentar construir una onada artificial a Montgat però al final no va obtenir els permisos. Donaria un gran impuls perquè podríem fer competicions i cursets i en el pla turístic també atrauria esportistes de fora. Conec gent que ha anat a les que hi ha a Bristol i Cardiff fent-s’ho venir bé en les vacances. Nosaltres podríem donar suport a l’empresa que fes el projecte i col·laborar-hi, però no tenim capacitat per promoure’l.

Sí, hi havia 128 inscrits de totes les modalitats per competir a la platja del Prat de Llobregat, però l’swell, que es tradueix com el mar de fons i que determina la consistència de l’onada, el vent, i les condicions meteorològiques, en definitiva, no van ser bons. Els campionats de surf es convoquen per fer-se en el període comprès entre dues dates i hi ha un sistema d’alertes a través de les xarxes i del correu electrònic per fer la convocatòria definitiva entre els inscrits. Si l’alerta és vermella és que no hi ha previsió de temps idoni per competir; quan és taronja vol dir que hi ha possibilitat de competir en un termini de cinc dies, i la verda s’envia dos o tres dies abans, quan el campionat és a tocar i tot fa indicar que es competirà. Cal tenir prou bon temps amb les onades idònies per poder fer totes les categories. L’últim campionat que vam fer va ser a la Barceloneta i hi van participar 84 surfistes.

No és tan fàcil com per exemple al País Basc, per les marees, per les característiques diferencials que aquí no tenim, en què les onades depenen més del vent, però a Catalunya també tenim bones platges, com ara la de Sitges, la Barceloneta, Castelldefels o la Waikiki a Tarragona.

La sorra és menys perillosa, però la de roques és sempre més uniforme. Les llevantades canvien la fesomia de les de sorra i alternen les onades i això canvia l’escenari.

Ara s’havien de disputar els preolímpics i teníem esperances de poder tenir algun català en els Jocs, com ara el Vicente Romero. També hi havia surfistes espanyols amb possibilitats.